L’espiral és el signe de l’inabastable, de l’infinit. Per això les columnes de l’altar al Vaticà tenen aquesta forma, apuntalant cap al Cel. Guy Nader i Maria Campos fan un pas més en el seu treball d’una dansa que treballa el contacte amb els ballarins (que un moviment en projecta un altre) i alhora ho fa des de la volatilitat. Una peça màgica, de les que venen ganes de sortir volant. I que meravella per les acrobàcies i per la bellesa i dolcesa dels moviments.

L’espai és com la fragmentació d’una espiral, un tall de ressonància magnètica del que podria ser el moviment en l’infinit. En aquell reduït espai el microscopi observa les diferents òrbites, aparentment eternes però que en realitat, boten i reboten entre elles. Aquest és el moviment dels ballarins que van descobrint noves el·lipsis. De la vertical a l’horitzontal. De la terrenal, a l’aèria. Aquesta dansa té una certa voluntat de congeniar amb l’univers, de descriure’l i conviure-hi. Un dels elements amb els que es treballa la coreografia és la física. Veient els cossos intercal·lant-se (i, posteriorment projectant l’un sobre l’altre) es percep que si el sistema solar és un, ha de ser degut a anys de friccions fins que els planetes s’han estabilitzat. La peça, tot i l’exigència física dels ballarins, transmet una pau, una satisfacció compartida en veure com els mateixos artistes se somriuen en les mirades en cada construcció complexa i deconstrucció amorosa. Les sortides de l’escenari són marcant noves òrbites, cametes enllà. Però l’entrada sovint es produeix des del moment estàtic, una actitud que resta coherència a la peça, que insiteix en treballar un infinit que va molt més enllà de l’escenari, del que l’ull del públic pot veure a escena. Tot iaixó, és preciós comprovar les diferents postals i compartir en directe l’evolució musical. Viatjar a l’infinit sense música seria impossible. El mateix viatge generaria uns sorolls que acompanyarien les òrbites en l’espai. Magnètic. Molt recomanable. 

La bona notícia és que Maria Campos i Guy Nader seran companyia associada al Mercat de les Flors, amb el que queda garantida la seva presència a la programació de Barcelona pels pròxims anys.

No se la perdin, si aquest cop han badat!