Set of Sets

L'espiral és el signe de l'inabastable, de l'infinit. Per això les columnes de l'altar al Vaticà tenen aquesta forma, apuntalant cap al Cel. Guy Nader i Maria Campos fan un pas més en el seu treball d'una dansa que treballa el contacte amb els ballarins (que un moviment en projecta un altre) i alhora ho fa des de la volatilitat. Una peça màgica, de les que venen ganes de sortir volant. I que meravella per les acrobàcies i per la bellesa i dolcesa dels moviments.L'espai és com la fragmentació d'una espiral, un tall de ressonància magnètica del que podria ser el moviment en l'infinit. En aquell reduït espai el microscopi observa les diferents òrbites, aparentment eternes però que en realitat, boten i reboten entre elles. Aquest és el moviment dels ballarins que van descobrint noves el·lipsis. De la vertical a l'horitzontal. De la terrenal, a l'aèria. Aquesta dansa té una certa voluntat de congeniar amb l'univers, de descriure'l i conviure-hi. Un dels elements amb els que es treballa la coreografia és la física. Veient els cossos intercal·lant-se (i, posteriorment projectant l'un sobre l'altre) es percep que si el sistema solar és un, ha de ser degut a anys de friccions fins que els planetes s'han estabilitzat. La peça, tot i l'exigència física dels ballarins, transmet una pau, una satisfacció compartida en veure com els mateixos artistes se somriuen en les mirades en cada construcció complexa i deconstrucció amorosa. Les sortides de l'escenari són marcant noves òrbites, cametes enllà. Però l'entrada sovint es produeix des del moment estàtic, una actitud que resta coherència a la peça, que insiteix en treballar un infinit que va molt més enllà de l'escenari, del que l'ull del públic pot veure a escena. Tot iaixó, és preciós comprovar les diferents postals i compartir en directe l'evolució musical. Viatjar a l'infinit sense música seria impossible. El mateix viatge generaria uns sorolls que acompanyarien les òrbites en l'espai. Magnètic. Molt recomanable. La bona notícia és que Maria Campos i Guy Nader seran companyia associada al Mercat de les Flors, amb el que queda garantida la seva presència a la programació de Barcelona pels pròxims anys.No se la perdin, si aquest cop han badat!

Una lliçó coreogràfica de física mecànica que posa una vegada sí i una vegada també la pell de gallina. No cal apuntar amb un telescopi a l’espai exterior per enamorar-se d’aquesta ciència; Set of Sets posa en òrbita set ballarins que catapulten l’espectador en un viatge còsmic que s’enfila en la ingravidesa eterna. I qui no vol quedar-se suspès enlaire? El tàndem coreogràfic format per Guy Nader i Maria Campos han estrenat al festival Sismògra el un nou espectacle que continua indagant en la noció del temps i l’infinit de Time Takes The Time Time Takes (2015). Si bé en la peça anterior la imatge del pèndol desencadenava la partitura, Sets of sets gira estoicament al voltant del motiu coreogràfic d’orbitar. La persistència aferrissada i la presència elegant són dues cares d’aquesta magnífica partitura. Meitat pista d’enlairament, meitat mecanisme de rellotgeria l’escenari queda envoltat per unes teles d’un blanc trencat. En un racó d’aquest espai diàfan el músic Miguel Marín acompanya el moviment en directe amb la calidesa de la percussió i les textures metàl·liques dels sons electrònics. Aquest paisatge còsmic salpebrat de la paleta de grisos i negres del vestuari dels ballarins, la il·luminació subratlla amb nitidesa els motius i el desenvolupament coreogràfic; i de tant en tant a través de les ombres projectades dels cossos sobre les teles canvia les dimensions de la sala. Des de la primera entrada caminant en espiral en la que es creuen les mirades, cadascú segueix el seu trajecte impassible fins que en la coordenada precisa troba un altre cos, encaixen i l’entramat es dispara. L’estructura de la peça combina amb intel·ligència duets, trios, solos i evidentment la coralitat dels set. L’efecte molla desencadenen una inèrcia que perdura i els moviments secs dels ballarins t’hipnotitzen. A mesura que la partitura avança, els cossos en òrbita es desenganxen de la gravetat; els portées cada vegada més vertiginosos i àgils desencadenen un trànsit aeri frenètic. Els crescendos i decrescendos de la dinàmica de Sets of sets et xuclen anímicament i gairebé físicament en aquest momentum imparable. En conseqüència, l’efecte òptic s’instal·la a l'estómac. Entre les imatges d’orbitar i les dels engranatges de rellotgeria, el conjunt també s’aventura a congelar el moviment; de tant en tant un ballarí queda esculpit enlaire. El joc d’efectes ingràvids és tal que en els últims sospirs, la peça et deixa literalment penjat –no descric la imatge per no fer spoilers visuals! En aquesta aventura coreogràfica per encarnar en dansa la noció del temps, Nader i Campos despleguen una recerca profunda de materials que han compost amb saviesa. Set of Sets és una aventura mecànica tossudament humana; en la qual fidels a la física mecànica, els set cossos en òrbita enlairen la mateixa gravetat. 

Sismògraf, el festival que celebra la seva desena edició, comença amb un plat fort: la presentació de l’últim espectacle de Guy Nader y Maria Campos Set of Sets, una de les cinc produccions que el certamen  coprodueix aquest any amb altres institucions. En aquest cas, amb el Julians Festival i el Mercat de les Flors on es podrà veure del 26 al 29 d’aquest mes d’abril. Cita més que recomanable. El muntatge de Nader i Campos forma part de la línia d’investigació que des de fa anys hi treballen els coreògrafs i que va començar amb el duet Zenith per continuar amb l’exitosa Time Takes The Time Time Takes i que ara els porta a investigar el temps i l’infinit, com metàfora sobre el cíclic, la persistència, la repetició. En un espai minimalista, ocupat per uns panells blancs circulars i per uns instruments que toca en directe l’autor de la música, Miguel Marín, els set notables ballarins aporten el punt d’inflexió contraposant a tanta blancor la gama de colors grisos i blaus dels seus vestits. En aquesta proposta hi ha dosis d’elements científics  i matemàtics de gran esforç de precisió i de rigor, si bé aquests elements són allà per donar consistència i visibilitat a un engranatge sòlid que posa en primera línia un muntatge diàfan i harmònic, amb un contingut poètic que  convida a percebre la noció d’ infinit, de la ingravidesa i de l’harmonia de manera estimulant. Si bé en determinats moments dels seus seixanta minuts Set of sets pot resultar monòtona i reiterativa, només cal reduir el camp de visió general i posar el focus en les evolucions que executen els intèrprets,  execucions que prenen un valor individual en aquesta peça d’arriscada enginyeria coreogràfica. Solos, duets, construccions de grup, portées duts a terme amb gran enginy, construeixen i desconstrueixen uns moviments potencialment circulars basats en el partnering, és a dir, en el llenguatge coreogràfic que el grup treballa i que sorgeix a partir del contacte amb un altre i que aquí es veuen potenciats pels suggerents sons de la partitura de Miguel Marín. La part de creació i interpretació queda compartida entre Guy Nader, Maria Campos, Roser Tutusaus, Lisard Tranis, Clémentine Telesfort, Csaba Varga i Tom Weksler, set intèrprets tot terreny que, a més de formar part del moviment de grup, aporten algunes de les seves qualitats particulars al muntatge. Per aquest motiu, a l’obra es perceben flaires de circ, d’acrobàcia i de break dance, per citar tres exemples.