CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
Estímul sensorial
Publicat el: 2 de maig de 2016
CRÍTiCA: Screen man
La vida és
plena de casualitats i els teatres, també. Si a la Fira de Titelles de Lleida
del 2015 el Teatre Julieta Agustí recollia el cant a la llibertat i a fer
realitat els somnis amb ‘Vuela Pluma’ dels murcians Periferia Teatro, en la
fira d’enguany la sala s’ha convertit en caixa de ressonància del mateix “tot és
a la teves mans” amb ‘Screen Man’ d’El teatre de l’home dibuixat. Aquest és, de
fet, un missatge recurrent en diferents manifestacions artístiques (i un bon consell
per a la vida en general), sobretot en els espectacles per a tots els públics.
Qualsevol edat és bona per inocular i refrescar aquesta meta, que demana un
treball perseverant per dur-la exitosament a la pràctica.
El
valencià Tian Gombau, alhora autor, actor titellaire, productor i codirector de
l’espectacle amb Panchi Vivó, es transforma en l”’home pantalla” interactuant
amb un audiovisual que estimula els sentits explorant les possibilitats
tecnològiques i la sincronia d’imatge, so i teatre gestual. La simplicitat
dramatúrgica possiblement respon a la curta edat dels espectadors als quals
s’adreça (a partir d’uns 3 anys), però resta lleugerament a l’acció amb
episodis que s’estiren quan, paradoxalment, l’espectacle només dura mitja hora.
Així, després
de dibuixar l’albada, jugar amb un ocell i veure-se-les amb un núvol trapella,
entre altres boniques minúcies, “cau del cel” –és literal– el protagonista de
la història, en Pomodoro, un titella que ultrapassarà la pantalla i, després, el
cos de Gombau per aparèixer físicament a l’escenari, on aprendrà a aconseguir
tot allò que es proposi. L’argument s’ajuda d’un dels grans recursos quan es
requereix moviment i bellesa: el món del circ. Resulta que en Pomodoro vol ser
pallasso i s’animarà en construir el seu propi circ, on farà de tot:
equilibrisme, trapezi, culturisme, etc.
Fil
argumental a banda, a ‘Screen Man’ destaca el treball virtual i físic de l’actor
titellaire que, vestit de blanc i amagant dins la roba diferents objectes, treu
el màxim profit de la projecció de les imatges i la màgia que es produeix en
convertir-les reals. La minsa escenografia que acompanya la pantalla consisteix
en un llit de fulles, una caixa de fusta polivalent que facilita la manipulació
i exhibició del titella i una càlida il·luminació lateral. Plegades estampen
una imatge delicada i amable als més petits que, com Pomodoro, també podran
demanar el seu propi desig…
CRÍTIQUES RELACIONADES / Screen man
TÍTOL CRÍTiCA: Teatre i arts visuals
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una història de sempre amb tecnologia 3.0
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Poesia visual en format mitjà
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8