La integració de
les tecnologies digitals en l’espectacle familiar és un fet, els de L’Home
Dibuixat (Tian Gombau i Panchi Vivó, principalment) les incorporen a la seva
poètica particular per explicar històries d’avui i de sempre. El  protagonista d’aquesta és un nen amb la
il·lusió de fer de pallasso en un circ, els seus companys d’escola, però, no
l’acaben d’entendre i, a estones, es burlen d’ell. La proverbial aparició de
Screen Man (l’Home Pantalla) obrirà el camí a les il·lusions del protagonista
posant-les en valor i apaivagant les seves pors. A cavall entre l’espectacle
tradicional de titelles i la il·lustració interactiva digital, Screen Man
explora les possibilitats de convivència dels dos llenguatges davant un públic
avesat a tota mena de llicències poètiques a favor d’una bona història. El
petit titella passa amb facilitat de la pantalla a l’escenari i viceversa i les
possibilitats del món virtual multipliquen l’efecte de la projecció de les
fantasies del protagonista. L’animació digital, així, esdevé no només el marc
“escenogràfic” de la història, sinó part indissociable d’aquesta. L’Home
Dibuixat mostra un gran nivell en l’ús de la tecnologia sense massa
ostentacions, caldria potser arriscar una mica més en la narrativa mateixa i buscar
plantejaments menys lineals.