Amb el suggeridor títol ‘Ròdols i cigrons’, Escarlata presenta un espectacle carregat de bellesa que, com art de màgia, toca l’ànima dels espectadors. No és fàcil d’explicar, però hi ha un abans i un després.

L’esperit lliure i honest de Bet Miralta i Jordi Aspa sedueix el públic, que es deixa endur per la celebració col·lectiva de la “circnematografia”, el fil conductor que ret un simbòlic homenatge al cinema de tots els temps que ha abraçat el món del circ. Des de Georges Méliès i Charles Chaplin a Federico Fellini, Wim Wenders o Béla Tarr, entre d’altres.

I en un grup reduït –que es redueix encara més en subgrups– brinda un viatge que pren formes diferents. La més innovadora, l’ús d’ulleres de realitat augmentada amb una projecció immersiva nodrida de fragments circenses, no només històrics, també actuals de la mà de diversos artistes. Entrant de ple en l’audiovisual, envoltats per tota l’acció que es produeix –literalment, a 360º– es contempla activament un espectacle que només veuràs íntegrament si el saps mirar. I de sobte es fa el fosc i, altre cop a la realitat de veritat, et trobes parant una llarga taula per anar a dinar, ballant en cercle agafats de les mans, seguint un joc de telepatia o tocant uns instruments antics captivat per un relat.

Tot gira rodó, com el sol, la Terra i la lluna, que també hi apareixen. I sense saber com es desperten les emocions, vivint una experiència inusual única i compartida, com la companyia aconsegueix muntatge rere muntatge reinventant-se i obrint finestres –‘CorRoc’ o ‘Quan els crancs portin talons’, entre d’altres– tot connectant amb el públic a través de nous codis expressius des d’espais poc convencionals. I quanta raó tenen: “Que no ens falti mai la poesia”.