Una preciosa postal amb una il.lustració en blanc i negre sobre fons caqui on es dibuixa una caixa toràcica (costelles i medul·la espinal) i uns personatges de circ passejant-s’hi i fent fanfàrria. Un bonic record d’un nou espectacle inoblidable dels Escarlata Circus. El circ a les entranyes, el circ girant entorn el cor. Una bona síntesi del que es va viure a l’esplanada davant la llotja de la fira. Un espectacle mutant que es construeix a partir de les històries que expliquen el Jordi Aspa i la Bet Miralta i que construeixen amb l’ajuda d’un públic que acaba tocant música, bevent, dinant i fins i tot fent telepatia. Ròdols i cigrons és petit i rodó, però és tan gran com tota la vida i el circ.

Tot i que a vegades pugui costar seguir el fil d’allò que ens va explicant i fer relació entre les diferents històries, tot té un sentit. I un origen, per què no fer-ho emulant el moviment del sol i la terra? Tanmateix, ràpidament ens posen en context. Diuen que han fet una pel·lícula i que ara volen celebrar la fi del rodatge. Però el que celebrem és més aviat una vida dedicada al circ. Sense posar-se nostàlgics (sols hi cap l’alegria i l’energia positiva), posen la mirada enrere i van rememorant diferents episodis de la seva vida com a professionals d’aquest art al mateix temps que ens recorden també altres històries relacionades amb el món del circ. Per aquí s’escola Philippe Petit, Federico Fellini, Béla Tarr i molts altres creadors, on el cinema és bastant preponderant.

En l’espectacle passen moltes coses i ens fan veure moltes altres. I heus aquí probablement el que li dona la màgia que més necessita, la immersió a l’essència del circ tal com la sent la companyia. Des d’un bon principi, el grup és dividit en tres grups: un es queda amb la Bet, l’altra amb el Jordi Aspa i un últim fan el viatge sol. Mitjançant unes ulleres de realitat virtual es queden palplantats, absorts en una realitat molt llunyana. Un servidor va fer el viatge a l’últim torn. I quin viatge! De cop apareixes en un espai erm entre tres edificis, tres fàbriques (després esbrino que es tracta del pati del centre Roca Umbert). D’entrada sorgeix una certa sensació de vertigen. De mica en mica, aniran apareixent personatges estrafolaris, alguns ben vestits, d’altres amb abillaments de tota mena. Són gent de circ, amics i coneguts. Encerclat, com si fos un ritual, davant meu la vida i el circ es desplega, alegria, tristesa, ira, música, menjar… i una selecció acurada de projeccions sobre pel·lícules que han explicat bé l’essència del circ. L’emoció que transmet aquesta immersió és tan gran que hom es deixa emportar. Ballar, moure’s, riure. I mentrestant al teu costat la festa real segueix i el so que s’escola es retroalimenta amb la festa en la qual et sents immers. Una de les experiències més boniques viscudes en aquesta fira.