El Grec de Ramon Simó persisteix en el seu suport al
circ produït al país, i enguany demostra que el convenciment i la constància acaben
donant fruits. Després de la molt oblidable experiència dels cabarets circenses de l’any passat al
hub de la plaça Margarida Xirgu, enguany la col·laboració amb La Central del
Circ ha sortit rodona.

El títol ho indica clarament: és un espectacle fet de
retalls, de fragments dels espectacles que els diferents solistes i companyies
que hi intervenen han preparat en residència a La Central del Circ entre el 2011
i el 2013: Nacho Flores, La Clandestina, Psirc, Nacho Ricci i Les Capgirades. Com
a fórmula, no dista gaire (o gens) dels combinats instaurats per l’Ateneu
Popular Nou Barris i que tan bons resultats han donat i tant han ajudat al
rodatge i la trajectòria de moltes companyies.

Ara bé: en aquest cas, la direcció de Leandro Mendoza ‘Ley’
ha aconseguit un producte unitari molt allunyat del concepte de patchwork: el to i el ritme generals, el
tractament de llum i música (Quico Gutiérrez i Mauro Paganini), l’ordre i l’enllaç
dels números i un munt de petits detalls deixats anar amb comptagotes en el
moment just, donen a aquest combinat una gratificant dimensió d’obra acabada
que podria circular amb èxit pels millors festivals europeus d’arts escèniques.
I val a dir, encara per a més mèrit de Mendoza, que en els dies previs a l’estrena
ha hagut d’integrar a corre-cuita Natxo Ricci i Les Capgirades per substituir els
dos números de la companyia Estropicio per lesió de la trapezista Ruth Gascón.

Obre l’espectacle l’equilibrista sobre tacs de fusta Nacho
Flores. Aquest artista que al gener havia convençut al Festival Mundial de París
i al maig havia triomfat a Trapezi, enceta un camí molt personal en aquesta
especialitat circense i desplega una peculiar simpatia escènica que fa que el públic
li segueixi els reptes i les dèries amb l’afectuosa complicitat amb què se
segueixen les primeres passes d’un infant. Les fragmentades intervencions de La
Clandestina (Jorge Albuerne, Jeremías Fajanel, Sergio González) són, amb la música
de Mauro Paganini, una mena d’espina dorsal de l’espectacle. Si bé pel meu gust
caldria condensar les filosòficament interessants intervencions parlades d’Albuerne,
les espectaculars acrobàcies combinades d’aquesta companyia (solo, duo, trio) eleven
la temperatura general.

Per suavitat i originalitat, el número de corda llisa de
Nacho Ricci s’escapa dels estàndards i aporta una delicada bellesa a l’espectacle.
El duo al trapezi de Les Capgirades (Ester Panés i Sílvia Capell, festival
Pisteurs d’Étoiles 2013) és molt net de tècnica, ajustat d’interpretació i
mesurat de tempos –un número magnífic. Per la seva banda, Psirc (Anna Pascual,
Wanja Kahlert i Adrià Muntaña) omplen l’escena de misteri i profunditat anímica
amb la silenciosa relació que estableixen entre els seus cossos i els objectes.

Retalls és un espectacle madur, consistent, ben enfocat i
molt ben posat en escena. Una perla passatgera per contemplar amb tota la família.
Al Mercat de les Flors. Només fins al 13 de juliol.