Claire
Ducreux té àngel. Ha descobert el secret de la felicitat i l’inocula als
espectadors a través de la dansa, el teatre visual i el clown dins la pell d’un
vagabund capaç de regalar el poc que té. Durant una hora, el públic té l’oportunitat
de fer una pausa, de veure el món a través dels seus ulls amb una mirada aliena
a les preocupacions diàries i al pas del temps, amb una confiança absoluta en
la bondat de la gent i el desig d’establir relacions dolces i plenes d’intensitat.

‘Refugiada
poètica’ és el primer solo de sala de l’artista (estrenat el 2014 a FiraTàrrega
i coproduït amb el Mercat de les Flors) i hi fon els seus darrers espectacles ‘Vaixell
d’arena’ i ‘El somriure del nàufrag’ dels quals en conserva l’essència del
carrer: el mobiliari d’un parc (dues tanques, un pont i una escultura) i la
interacció amb el públic. Ara, alimenta aquest llenguatge amb el recolliment i
els recursos que brinda l’escenari –en destaca la il·luminació i el reforç de
les sensacions– creant imatges de gran bellesa.

Per la
seva senzillesa, tendresa, expressivitat, missatge… sortireu del teatre
reconfortats, emocionats, amb l’anhel de donar valor a les coses més petites
que, sovint, acostumen a ser les més grans. Encisador, agraireu haver-lo vist.