Vaig anar a veure Pretty i us prometo que no influenciarà
gens a aquest Recomana el fet que jo hagi entrat pel costat dels guapos. El que
per descomptat em condiciona és l’equip: Neil LaBute, cineasta, dramaturg i un
dels autors mes representatius de la literatura nord-americana contemporània
que, a més, dóna cursos a la Beckett, n’és l’autor. La Marília Samper,
directora; i dramaturga que tot ho fa amb l’ànima, ha dirigit l’espectacle; la
productora Sixto Paz, que a cada obra que presenta s’inventa una nova manera de
contactar amb el seu públic originant les complicitats més inèdites i variades,
són els que l’han tirat endavant. I els intèrprets: Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona
Ribas i Pau Roca, són actors joves i de casa, amb solvència.

La primera scène de ménage comença quan la Meri-(S. Espígul)
s’irrita amb el seu company l’Edu (P. Roca) perquè li ha arribat que ha fet un
comentari no amable sobre la seva cara. I encara més, coincidint en què a la
seva feina hi ha una noia molt sexi que acapara totes les atencions, sobretot
la d’en Toni (J. Carreras), company de feina i molt amic d l’Edu, perquè juguen
junts al Bàsquet. La Carla (M. Ribas) també treballa amb ells i és íntima amiga
de la Meri. No entraré amb detalls, però s’origina un embolica que fa fort important a
partir d’una bestiesa, que et fa prendre partit per uns o altres i no tota
l’estona pels mateixos.  LaBute ens
planteja, portant-la a l’extrem de la parella, una situació que vivim cada dia a les
botigues, al món de la moda, a els revistes, a la televisió o a qualsevol espai
reservat als triomfadors. Els guapos ho tenen més fàcil i el món els aplaudeix,
en general. LaBute ho va abordar d’una manera diferent a {Gorda}, però és evident
que és un tema no resolt i que el preocupa.

L’acció passa volant perquè és molt àgil i enèrgica. És una
tragèdia en clau de comèdia, amb força moments hilarants i molt original en la
presentació. Tots ho fan bé, cadascú té el seu moment però… veure a Joan
Carreras i a Pau Roca discutint és tot un regal, un duel interpretatiu
d’altíssim voltatge, que no només ens fa disfrutar, sinó que no podem deixar de
pensar que són actors de casa nostra i que estan al nivell dels més oscaritzats
de Hollywood. Un plaer dels grans, d’aquells que ens regala el teatre, el
nostre teatre.