Aquest no és un espectacle per a públic còmode, però aquells que hi vagin sortiran més que satisfets de l’experiència teatral. Jordi Casanovas ho ha tornat a fer: utilitzar documentació real per portar-la a escena. Primer, la declaració de Luis Bárcenas davant el jutge Ruz. Ara, la transcripció d’un interrogatori que fan dos policies a un acusat d’un crim que es va cometre a Austràlia el 1996. I no explicarem res més de l’argument. (…)

Situació més que tòpica, sí, el policia bo i el policia dolent −que en algun  moment s’intercanvien el rol− pregunten, callen, recontrapregunten i tornen a interrogar a un detingut totalment desconcertat i desconcertant perquè no recorda, o afirma que no recorda què va passar. Quantes vegades hem vist aquesta situació a la ficció? (…)

El que més m’ha fascinat de Port Arthur −un bon espectacle per representar a cada poble i ciutat dels Estats Units més que entre les nostres contrades−  és la manera com Casanovas ha dosificat el ritme per aconseguir que el text creixi de manera exponencial i mantingui el misteri durant tota la funció, una hora que deixa sense alè.  A més, aconsegueix transmetre l’ambigüitat i la complexitat de la situació gràcies a una direcció ferma i alhora prou desdibuixada, perquè deixa a mans del públic que decideixi si Martin, l’acusat, ho recorda tot o ens pren el pèl. (…)