‘Pool (no
water)’ segueix l’estela de ‘Wasted’ amb què els lleidatans Íntims Produccions van
deixar el llistó molt alt. Els personatges continuen avançant a les palpentes cap
a la trentena. Igual de perduts i, el que és pitjor, tant o més desesperançats.
Si aleshores es confrontaven a un trauma del passat mal resolt, ara el
conflicte se situa al present-passat immediat, aquell que encara esquitxa i
crema si t’hi atanses gaire.

A partir d’un
incident inesperat, furguen de nou en la desorientació vital d’una generació
que es vol lliure, intel·lectual, solidària i avantguardista (i que, sobretot,
ho fa saber), però que en realitat viu ofegada pels seus propis desigs, obligada
a treure partit de tota acció i de revalidar l’èxit minut a minut per no caure
en la invisibilitat de la “gent petita”. Retraten la generació de la hipocresia,
de la frustració encoberta, de la infelicitat permanent que alguns despisten
amb apoteòsics instants de consumició ràpida. Pura fal·làcia amb caiguda encara
més dolorosa.

Els Íntims s’han
fet seu el text de Mark Ravenhill –adaptat per Iván Morales (Prisamata) amb la
direcció tripartita de Marc Salicrú, Anna Serrano i Elena Martín– i han
continuat el treball d’investigació que els mou a dedicar-se al teatre. Busquen
nous espais, llenguatges i formats i s’arrisquen amb una escena de proximitat,
dramatúrgies punki-poètiques i sites
specifics que poden resultar incòmodes o directament claustrofòbics, però
que s’adiuen al que volen transmetre. Fum, projeccions, actors entre el públic,
coreografies i imatges impactants sempre reforçades pel so i la llum atmosfèrics.

L’ètica, l’amistat,
el grup, el destí, l’art, el jo… ho posen tot en qüestió. Sí, és fosc i en
certa mesura depriment (arriben a desitjar “tenir sida o càncer per no haver de
patir gota a gota aquest conyàs de vida”), però alhora és sincer, valent i
sense edulcorants, i planta als morros de molts una realitat desconeguda o
volgudament ignorada que només coneixent-la es pot erradicar.

‘Pool’ acaba de
sortir de l’ou a FiraTàrrega i té força serrells per pentinar (ritme, text,
annexos, interpretació, composició de l’espai…), però transita sobre bons raïls
i li augurem un trajecte ascendent.