CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
El salt de l’àngel
Publicat el: 11 de setembre de 2017
CRÍTiCA: Pool (no water)
Els espectadors que van gaudir de valent amb ‘Wasted’ tornaran a
trobar-se amb tota l’energia d’una companyia que exhala entusiasme,
vitalitat i amor pels detalls. Saltar de Kate Tempest a Mark Ravenhil en la tria de l’autor no és un detall menor quan els d’Íntims Produccions volen tornar a fer sortir totes les misèries d’una societat contradictòria i hipòcrita. Hi ha, però, un salt d’ambició: ‘Pool (no water)‘
va més enllà, planteja una radiografia més irònica i punyent, agafa
l’art com excusa per remoure les clavegueres de l’ànima humana. Tornem a
trobar en la base l’èxit i el fracàs però ara, un graó més enfonsat, en
forma d’ambició i enveja. Recuperen també una posada
en escena dinàmica que trenca distàncies, que proposa nous eixos, que
busca apropar referents al nostre entorn més immediat. Ens alegra saber
que els Íntims continuen instal·lats en el més alt nivell
de les nostres companyies i confiem que aquest espectacle no pateixi
tant com ‘Wasted’ en el seu camí cap a una exhibició digna a Barcelona.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Pool (no water)
TÍTOL CRÍTiCA: El verí de l’enveja
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: De provocacions i reflexions
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Íntims remata amb contundència
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Seguint l’estela de ‘Wasted’
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: La puesta en escena ignora el texto de Ravenhill
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
5
TÍTOL CRÍTiCA: Una patada en el estómago
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
8