Al vestidor és on un equip de futbol mostra les seves debilitats i on construeix una estratègia per vèncer el rival. És on s’han de dir les coses entre tots els membres de l’equip però que després no han de transcendir al camp, ni al carrer. És una norma secreta.  Marta Buchaca ha triat aquest emplaçament per deixar que un grup de noies parli sobre els seus dubtes vitals. Ho fa amparada sota el soroll de les dutxes i davant d’un partit transcendental. Un joc molt eficaç per a ensenyar que el futbol no és només per a nois. L’encert és que la trama dels personatges es recolza en aquell partit però que el transcendeix. Un espectacle que planteja temes claus com l’amistat, la Sida, l’homosexualitat, la relació de dues germanes, la mort, la necessitat de lideratge i, evidentment, el masclisme de la societat.

Si Marta Buchaca (per a una producció de La Joven Compañía) haguessin volgut fer d’equip de futbol, hauien atacat al masclisme frontalment. Però la jugada parteix de xutar amb efecte, que mai vagi frontalment al conflicte, sino que s’hi vagi apropant. Té moltes jugadores per anar avançant la trama, amb caràcters i plantejaments antagònics, que li dona una coralitat molt necessària i interessant. En el fons, l’obra serveix per donar veu a les dones que parlen sobre moltes més coses que la maternitat o l’esport. Parlen d’allò que els ocupa i els preocupa amb la llibertat que les confessions en un vestidor són sagrades. En realitat,aquest PlayOff il·lustra situacions molt diferents per afrontar la realitat de cada noia en el seu entorn social. Tothom s’hi pot sentir reflectit, més enllà de si s’és home o dona, de si és amans o detractor del futbol. La pilota entra com un míssil a la porteria i rebenta la xarxa. Magnífic.