La Joven Compañía és una formació madrilenya que s’ha marcat el difícil i a la vegada necessari objectiu d’aproximar el teatre als adolescents (a partir de 12 anys) a través de muntatges sobre temàtiques que els puguin interessar fets per actors i creadors joves i amb un explícit compromís amb la realitat. El proper 23 d’abril, per exemple, la companyia estrenarà Gazoline, un text de Jordi Casanovas sobre el racisme que interpretarà un elenc de joves actors racialitzats. I a la Mostra d’Igualada la Joven Companyia ha fet arribar la gira de Playoff, una obra de Marta Buchaca les protagonistes de la qual són les jugadores d’un equip femení de futbol. 

L’obra de Buchaca és extensa i exhaustiva. Gairebé en tots els casos a base de clixés –perquè d’això es tracta, de portar la realitat a escena– l’autora hi aborda la maternitat, la conciliació familiar, la homosexualitat, el VIH, el postureig de les xarxes socials, la família, la precarietat laboral…Tanta amplitud té dues contrapartides: cap dels temes es pot desenvolupar amb massa profunditat i, comptat i debatut, l’excés de trames acaba banalitzant el conjunt. No hi ha dubte que com a esca de debat l’obra fa el seu fet. Si aquest és el principal objectiu, missió acomplerta. Però des del punt de vista dramatúrgic tant pas de puntetes acaba allunyant l’espectador. 

No és, però, l’únic excés de Playoff. També hi ha, per exemple, un excés d’energia interpretativa no sempre ben canalitzada per la direcció però que, tot s’ha de dir, no impedeix copsar la qualitat actoral. També hi ha un excés escenogràfic que no sembla tenir més motiu que donar envergadura a la producció. Una suma d’excessos que impedeix arrodonir un muntatge que cal valorar, per damunt de tot, pel seu objectiu, per les finalitats de la Joven Companyia i, sobretot, per la valentia de trencar una llança a favor del públic adolescent.