Pinotxo, Pinocho o
Pinocchio és la història de l’encarnació d’una fantasia; ara, amb els de La
Baldufa, esdevé també la construcció d’un espectacle en escena. La Baldufa
parteix del popular conte de Collodi  per
aixecar una immensa fantasia que barreja el bo i millor de diferents tradicions
de les arts escèniques. Teatre d’ombres, titelles de fil, màscares… el pòsit
d’una llarga tradició és el punt de partida per bastir un espectacle
contemporani. Una escenografia que es fa i es munta en escena i la participació
del públic, tan important en el teatre de fira com en el de titelles, ajuda
aquí a la construcció mateixa de l’espectacle amb la gravació en viu i directe
i la posterior reproducció de les “veus” del públic. Unes “veus” que seran a
estones cor, a voltes personatge i, fins i tot, narrador de la història. El
vell Geppetto, interpretat alternativament per tots els membres de la
companyia, crea –literalment a escena- un ninot de fusta tan extraordinari que
acaba cobrant vida. Tan se val aquí la fidelitat al original; La Baldufa
prescindeix d’alguns episodis conte i en privilegia altres de marcada crueltat
com el de l’engany del Gat i la Guineu. S’agraeix aquesta versió gens
edulcorada i essencial de la història que manté tota la seva tendresa i que,
sense oblidar els tocs d’humor, fa brollar una intensa emoció.