Si es combina una
expressiva selecció de coples, cuplets, pasdobles i tangos des de 1900 fins als
anys cinquanta, amb un punyent fil argumental teixit per la dramaturga Marília
Samper, d’un talent singular i un abrinat sentit del diàleg, tot plegat orquestrat
per un director de provada eficàcia com Martí Torras, i, molt especialment,
interpretat, cantat, ballat, gestualitzat per tres cantatrius amb àngel i
espaterrant frescor, el resultat és un espectacle exquisit i potent com Paradís. Irene Ruiz és una mezzo càlida que incorpora el rol més
dissortat, l’artista que per mantenir la filla ha de prostituir-se després de
cada actuació, mentre es mina la salut. Marta Móra és la contralt que fa de
directora de la companyia que crea una falsa il·lusió per tal de continuar juntes
l’esgavellada companyia de varietats. I la més jove, que fa de nouvinguda pureta
i abnegada, és la soprano Carla Móra, un espinguet que destil·la claror, amb
cascavells a la mirada i un magnetisme de moviments i actuació que la fa
radiant. Quin trio més ben conjuminat! I quin espectacle més joiós i rodó!