CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Història ben senzilla per bastir unes interpretacions de cançons magnífiques
Publicat el: 1 de gener de 2015
CRÍTiCA: Paradís. Divinas
“PAradís” és un preciós conte trist que inclou cançons divertides per esbandir els problemes. Ja ho diu un dels personatges, celebrem la festa aquest instant, deixem per demà les cabòries. Des de fa una dècada, Divinas treballa per casar la seva capacitat sublim de cantar i ballar en explicar històries. A Paradís, han reeixit sense cap mena de dubte. Perquè la trama és molt senzilla, salpebrada de punts de comèdia i de tragèdia injusta, amb uns personatges molt ben pautats: la somniadora i pal de paller de la troupe; la enfant terrible, cap de cartell amb un secret que li impedeix ser lliure; i la que tot just debuta i tot ho sent com a nou i com a verge. La seva divertida ingenuïtat permet allargar la convivència de les altres dues artistes d’aquesta troupe que prova sort mentre espera la seva oportunitat d’instal·lar-se al Paral·lel.
No us la perdeu! Amb música en directe, molt ben actuada i amb una trama que manté la intriga del destí de les tres artistes. Us fareu un favor a la vostra tendresa, sense deixar de divertir-vos ni de sorprendre’s per unes veus, tot emoció i intenció.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Paradís. Divinas
TÍTOL CRÍTiCA: Radiant espectacle musical, fresc i punyent
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Divinas: desè aniversari ple de seducció, humor i també tragèdia.
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Las armoniosas y bellas voces de las Divinas sacan los colores y la alegría a la España de la posguerra
PER: Imma Fernández

VALORACiÓ
8