CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Entre el somriure i la cervesa ben amarga
Publicat el: 26 de novembre de 2016
CRÍTiCA: Paradís pintat
La pallassa Pepa Plana ha tingut una
bona pensada: denunciar la desídia davant els naufragis en patera dels immigrants.
La fórmula és bona: s’ha vestit d’angeleta i s’ha escapat del quadre on està
pintada ja que allà s’avorreix. Vol passar-s’ho bé i ajudar els altres,
convertir-se en àngel de la guarda. Aquesta és la línia d’acció de ‘Paradís pintat’,
si bé no es fa clara fins ben avançat l’espectacle amb un gir que congela els
somriures servint cervesa negra i ben amarga per a tothom. És aleshores quan té
alguna cosa realment important per explicar i tot pren una altra volada.
L’espectacle és entretingut. Resulta
divertit veure què fa fora del quadre aquesta angeleta cansada de resar dempeus
amb cara de pàmfila tot el sant dia. Els gags s’encadenen uns amb altres seguint
una dramatúrgia que encara té camp per explorar. Alguns estan ben calçats i fan
avançar coherentment l’argument, d’altres beuen de l’absurd del pallasso i rauen
en la simplicitat de “fer alguna cosa” perquè l’angeleta no s’avorreixi. És
cert que és així com sovint neixen les grans idees o invents –com ara,
convertir-se en àngel de la guarda del mar–, però n’hi ha que tallen el ritme
amb el perill que, qui s’avorreixi, sigui el públic. És ben difícil jugar amb l’avorriment
a escena.
Humana i expressiva, Pepa Plana té una
gran capacitat per empatitzar amb els espectadors, fer-los riure i
emocionar-los. Lògicament s’ajuda del maquillatge, vestuari, escenografia, atrezzo,
etc., però és el seu ofici –reconegut amb el Premi Nacional de Cultura 2014 del
CoNCA– el que sustenta la interpretació. L’escenografia, de Lali Canosa, mereix
una menció especial: tant per les possibilitats que brinden el quadre, l’immens
coixí i el cofre, com més tard la recreació del fons marí amb la màgia visual
de l’estudi Nueveojos, que sorprèn gratament i deixa amb ganes de més.
Atacar el drama de les migracions a
través del clown permet fer una pessigada meravellosa que, ara mateix, sura en
mar obert. Una dramatúrgia més madura ajudarà que tingui un llarg i transcendent
viatge.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Paradís pintat
TÍTOL CRÍTiCA: Malos tiempos para ser ángel de la guarda
PER: Imma Fernández

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: La tendra pallassa de missatge contundent
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Crua i tendra mirada d’una pallassa, ara, amb ales d’àngel
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: El sexe de l’àngel de Pepa Plana
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: La Pepa Plana és un àngel
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
9