Les Impuxibles
tornen a la càrrega. Arriben combatives, militants cap a la denuncia,
defensores de la llibertat. I ho fan des de la bellesa, la sonoritat i el
moviment. Les germanes Clara i Ariadna Peya, acompanyades per la ballarina
Helena Gispert creen un muntatge atractiu valent-se de micròfons, pilotes de
tenis i del seu inseparable piano. I ho farceixen, com tan bé saben fer-ho, de
dansa , poesia i imatges carregades de simbolisme.

Com ja feien a
Aüc, les artistes combinen de forma harmoniosa les seves disciplines i no tenen
por a impregnar-se de totes elles, encara que cada artista rellueixi en la seva
forma d’expressió predilecta. Els moviments de l’Ariadna i l’Helena flueixen
amb precisió mentre el piano de la Clara envaeix l’espai i el commou. A més,
les tres reciten i, tot i que no és en el moment en el que se senten més còmodes,
el coaching actoral de l’Anna Alarcón els ha donat força. Els textos, aquest
cop signats per Bel Olid, són un altre del grans atractius de la peça, poètics
i plens de metàfora.

Amb Painball, Les
Impuxibles perden la concreció temàtica dels seus anteriors muntatges, optant
per una posada en escena mes onírica i abstracta. Utilitzen l’espai, el carrer
i la nocturnitat per omplir-lo de crítica però també d’esperança, de llum. Una
reivindicació menys punyent que altres cops però més bonica i igualment inspiradora.