Oyun

Qui diu que a la cuina no s’hi juga? Les cuines poden deixar de ser avorrides gràcies a Federico Menini ‘El Fedito’, que hi troba tots els elements necessaris per desplegar el joc (Oyun significa “joc” en turc). El seu és un joc d’equilibris i malabarismes digne d’estudi per a l’enginyeria. Treu profit dels seus coneixements en arquitectura per conformar estructures que estableixen un interessant diàleg entre el metall i la fusta, l’estaticisme i la inestabilitat, i que l’integren a ell mateix com a part del tot. L’artista dins l’engranatge. L’escultura. L’art. Cassoles de totes les mides, gots, cullerots, embuts i col·ladors, caixes i cordes, al servei de l’exploració, de la creativitat, del circ. Un circ que s’endinsa en objectes nous, ben quotidians, per atribuir-los nous usos heretats de la tradició. Fedito, però, no queda reclòs en la seva investigació particular. En fa partícip el públic a qui, sense intercanviar ni una sola paraula, sol·licita el pas amb una entrada en escena que talla la respiració o li requereix un cop de mà (de fet, el suport d’un cap ben quiet) quan les té totes ocupades. També n’obtindrà un puntual acompanyament percutiu o la cistella on encertar el tir complint la màxima circense del “cada vegada més difícil”. I entre cerca i tècnica, estètica. Cuinarà una truita de dues pilotes –quan en tingui set les barrejarà fora de la paella–, construirà una zigzaguejant cinta ponedora d’ous o una bellíssima pluja d’arròs i, també, farà córrer una pilota fugissera sobre un paraigua com una gota que es nega a caure. Un joc còmplice amb la gravetat. Oyun.

El Fedito aconsegueix mantenir una tensió divertida amb el públic. Com les cordes que van subjectant, quasi màgicament cafeteres, tasses olles i embuts (tots de llautó) aconsegueix que el públic no perdi passada en el seu exercici d'equilibri virtuós i en silenci. Oyun remet als elements que es troben als contenidors però que l'art sap transformar en elements d'equilibri i joc per un  magnetisme que havia quedat desatès.L'artista és gat vell i sap fr interactuar a l'espectador, sense avergonyir-lo, ni coaccionar-lo; fent-lo còmplice de les seves proeses a base de llençar boles des d'una palanca que s'han d'agafar al vol. És cert que, puntualment abandona el seu paisatge d'olles per dona vida al malabarisme amb boles (fns a 8!) o amb els corrons de cuina però queden plenament integrats en aquest acció en la que ell, en comptes de vestir de cuiner, prefereix una abric que li arriba fins als genolls, caducada, que li dóna un toc més insòlit encara. Trapezi té l’emblema d’un elefant. Oyun és un mostrari d’olles. El Trapezi ha posat l’elefant dins de la cacharrería.