Qui diu que a la cuina no s’hi
juga? Les cuines poden deixar de ser avorrides gràcies a Federico Menini ‘El
Fedito’, que hi troba tots els elements necessaris per desplegar el joc (Oyun
significa “joc” en turc). El seu és un joc d’equilibris i malabarismes digne d’estudi
per a l’enginyeria. Treu profit dels seus coneixements en arquitectura per conformar
estructures que estableixen un interessant diàleg entre el metall i la fusta, l’estaticisme
i la inestabilitat, i que l’integren a ell mateix com a part del tot. L’artista
dins l’engranatge. L’escultura. L’art.

Cassoles de totes les mides, gots,
cullerots, embuts i col·ladors, caixes i cordes, al servei de l’exploració, de
la creativitat, del circ. Un circ que s’endinsa en objectes nous, ben
quotidians, per atribuir-los nous usos heretats de la tradició. Fedito, però, no
queda reclòs en la seva investigació particular. En fa partícip el públic a
qui, sense intercanviar ni una sola paraula, sol·licita el pas amb una entrada
en escena que talla la respiració o li requereix un cop de mà (de fet, el
suport d’un cap ben quiet) quan les té totes ocupades. També n’obtindrà un
puntual acompanyament percutiu o la cistella on encertar el tir complint la
màxima circense del “cada vegada més difícil”.

I entre cerca i tècnica, estètica.
Cuinarà una truita de dues pilotes –quan en tingui set les barrejarà fora de la
paella–, construirà una zigzaguejant cinta ponedora d’ous o una bellíssima
pluja d’arròs i, també, farà córrer una pilota fugissera sobre un paraigua com
una gota que es nega a caure. Un joc còmplice amb la gravetat. Oyun.