Molar

Un únic intèrpret per vehicular una multitud, per transmetre l'optimisme fugaç d'un espectacle no exempt d'ironia. 'Molar' és una injecció de bon rotllo, que busca l'absoluta complicitat del públic a través de missatges simples i estètica pop, un xarop molt dolç i sense additius que funciona i entusiasma. Quim Bigas, a més de ballar, qüestiona el públic sobre temes tan transcendents com la felicitat, preguntes quasi retòriques que aporten un marc de reflexió i oxigenen la proposta. Música, ball i exultació creen una mena de ritual translúcid, amb diferents lectures que van des de l'adhesió sense pal·liatius al distanciament sarcàstic. Una multitud que finalment combrega amb una epifania de dansa col·lectiva, un ritual que apuntala la nostra simplicitat de grup, que tracta l'entusiasme com una plaga encomanadissa.

Molar és, a més de la proposta guanyadora de la Caravana de Tràilers del 2015, un solo de dansa sobre la felicitat i les imatges estereotipades que relacionem amb l’eufòria i el benestar. Cançons, himnes generacionals, definicions de diccionari i guies de youtubers sobre la felicitat i molar. Quim Bigas ens va fer cantar, saltar i ballar. Va, literalment, arrencar el públic del terra, entusiasmar-lo i provocar-li un somriure permanent d’orella a orella. ‘Molar’ és popular, participativa, contagiosa i catàrtica. Centenars de persones ballant, saltant i cantant amb un somriure d’orella a orella. Un projecte que planteja les emocions col·lectives com a font de moviment per a la societat actual, que declara la guerra al control, a la disciplina. ‘Molar’ són seixanta minuts de felicitat. I per cert: Ni Bucay ni Coelho tenen el carisma i la valentia espatarrant de Bigas.  

Per les sensacions del moment i els comentaris recollits d’aquí i d’allà, ‘Molar’ s’ha revelat com un dels espectacles estrella de FiraTàrrega 2016. Quim Bigas bolca tot el seu cos per tocar l’ànima d’una multitud que vibra al seu ritme. Pur teatre de carrer que cobreix tots els flancs. És energia, és somriure, és deixar-se encomanar per la felicitat que recorre la plaça. Una onada d’alegria que es dibuixa a la cara del públic, que salta, aixeca els braços i canta a mode de karaoke ‘Felicità’ d’Al Bano i Romina Power seguint la lletra que penja del balcó de l’Ajuntament. Una descàrrega d’endorfines que proposa reflexionar i experimentar de manera col·lectiva aquest sempre anhelat estat vital. “I tu, quan ets feliç?” “Què prefereixes molar tu o que molin els altres?” “Pots volar?” Aquestes són algunes de les preguntes que planen en l’ambient barrejant-se amb música de Pharrell Williams i Bruno Mars, testimonis de youtubers i missatges –atenció, molts són publicitaris!– que aixequen l’ànim per precipitar les ganes de passar a l’acció. Tot un estudi antropològic que demostra com poden generar-se i escampar-se les emocions.