CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Un xarop molt dolç i sense additius que funciona i entusiasma
Publicat el: 17 de setembre de 2016
CRÍTiCA: Molar
Un únic intèrpret per vehicular una multitud, per transmetre l’optimisme fugaç d’un espectacle no exempt d’ironia. ‘Molar’ és una injecció de bon rotllo, que busca l’absoluta complicitat del públic a través de missatges simples i estètica pop, un xarop molt dolç i sense additius que funciona i entusiasma. Quim Bigas, a més de ballar, qüestiona el públic sobre temes tan transcendents com la felicitat, preguntes quasi retòriques que aporten un marc de reflexió i oxigenen la proposta. Música, ball i exultació creen una mena de ritual translúcid, amb diferents lectures que van des de l’adhesió sense pal·liatius al distanciament sarcàstic. Una multitud que finalment combrega amb una epifania de dansa col·lectiva, un ritual que apuntala la nostra simplicitat de grup, que tracta l’entusiasme com una plaga encomanadissa.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Molar
TÍTOL CRÍTiCA: Un solo sobre la felicitat
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Experimentar la secreció col·lectiva d’endorfines
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Molem 1 piló
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Espontaneïtat festiva i efectiva sense massa pretensions
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9