Mary Frankenstein Shelley

La universalitat del mite de Frankenstein, que va molt més enllà de la novel·la escrita per Mary W. Shelley fa gairebé dos-cents anys, no ha espantat Felipe Cabezas i la Sala Fènix a l’hora de portar aquest monstre literari a escena. La nova producció del petit teatre del carrer Riereta ha assumit el repte i els riscos que podia comportar recrear la borrascosa vida de l’autora, la gènesi de l’obra que l’ha fet cèlebre o, fins i tot, retalls del seu argument (esquitxat de referències cinematogràfiques) en un espai de les dimensions de la Fènix, i ho ha resolt amb èxit. Perquè el que havia de ser un handicap es converteix en un avantatge: Cabezas i el seu equip saben treure profit de la proximitat amb el públic i, flirtejant amb el cabaret literari, tirant de recursos com la música en directe i els titelles, aconsegueixen crear l’atmosfera propícia per endinsar-nos en les vivències més personals, emocionalment i intel·lectualment, de Mary Shelley. En cap moment, la magnitud del mite i de la personalitat de l’autora sobrepassen una proposta íntima, intensa que, a més, posa llum sobre alguns detalls poc coneguts que van seguir a la publicació de l’obra mestra de Shelley (excel·lent treball de documentació). Això no significa, en absolut, que l’espectacle tingui una simple vocació documental: a banda de l’estimulant posada en escena o de la diversitat de registres –de la malenconia al deliri–, Mary Frankenstein Shelley convida a reflexionar al voltant de la creació literària com a exercici d’alliberament personal, com a manera d’exorcitzar dimonis i monstres interiors. Bravo.

Darrere del monstre hi ha un professor, Victor Frankenstein. I darrere del professor hi ha una dona, Mary Shelley, la novel·lista que a principis del segle XIX va imaginar un mite que avui dia conviu en la cultura popular amb l’home llop o el compte Dràcula. Felipe Cabezas, un dels responsables al capdavant de la Sala Fènix, presenta un espectacle al voltant de la figura de Shelley, del seu univers d’idees lliberals i noves mirades femenines en un món, el cultural i literari, que d’entrada genera admiració i, dubte, fascinació. I és aquest entusiasme, entre l’homenatge i la reivindicació, el que es respira a Mary Frankenstein Shelley, que combina el teatre amb el cabaret –amb mestre de cerimònies inclòs-, la música en directe (Joange), el llenguatge d’ombres i els titelles. És a dir, l’equip liderat per Cabezas porta l’univers del romanticisme britànic a un terreny que dominen perfectament i que els permet viatjar per les diferents escenes d’una manera enginyosa i ben lligada. L’eix de l’acció és la coneguda trobada del matrimoni Shelley a la casa de Lord Byron a Ginebra l’any 1818. Una nit de pluja tot jugant al saló principal Shelley va tenir la idea d’escriure una novel·la al voltant d’un monstre fet de pedaços de cadàvers humans que cobrava vida, evocant el mite de Prometeu. Com va anar aquella trobada, quins motius personals la van portar a imaginar aquella història i com es va documentar per dur-la a terme és el que veiem recreat a l’escenari de l Fènix amb un admirable exercici de “fregolisme” dut a terme per Alba Valldaura, Elena Visus i Aleyda Puerto i dirigit per Cabezas. La dramatúrgia es mou sempre entre la documentació i, a vegades, la llegenda, i deixa en evidència els mites i distorsions que al llarg dels anys la cultura popular i les noves creacions han perpetrat en l’obra de Shelley. Un espectacle que convida a descobrir encara més una de les figures clau en la creació de l’imaginari cultural del gènere del terror.

L’ambientació de l’obra, abans inclús de començar, ja ens porta dos segles enrere: un senzill violí, discretament ubicat en un racó de l’escenari (des d’on el músic marcarà la pauta de la narració), quatre pinzellades aquí i allà i un Lord Byron que comença la narració. L’atmosfera de la Fènix fa la resta. Se'ns explica la vida d’una dona en un món i una època d’homes, per molt que el romanticisme i pensaments d’allò més subversius impregnessin la seva existència (començant pel seu pare, poeta radical, i pel seu marit, el poeta narcisista Percy Shelley, adorat per ella fins a després de la mort) Mary Shelley esdevé protagonista absoluta d’una història de reivindicació que va molt més enllà d’una novel·la fantàstica. Quines pors amaguen l’elaboració d’aquest llibre? És possible que tothom conegui el nom del llibre i poquíssims coneguin el de l’autora? D’on venen les paranoies sobre la vida, sobre la mort, sobre la transformació que van empènyer Mary Shelley a escriure una obra immortal? Felipe Cabezas s’ha documentat sobre aquesta vida breu i intensa i ha composat una obra igualment intensa que mostra els excessos, les obsessions, la intel·ligència d’una dona que va patir, va lluitar i va gaudir. Al ritme esmentat de la música original (que intercala peces gores, electrònica pura, i melodies romàtiques), l’obra està farcida de recursos, des del món de les titelles fins a l’inexcusable audiovisual passant pel teatre d’ombres i pel gènere narratiu pur i dur Alba Valldaura es desdobla en escena (es transforma) i passa del personatge decimonònic intel·ligent i patidor, a una figura pop de cabells blaus i ulleres de sol, creadora de vida, pare (mare!) de la criatura que donarà sentit a la seva vida. Una figura gairebé de còmic que es difumina amb les projeccions de pel·lícules,  còmics, obre d’art, llibres, sèries de televisió... Frankenstein és un dels éssers més reproduïts de la historia de l’art! Fins i tot apareix Igor, el (suposat) ajudant de Viktor Frankenstein, sense que li importi topar-se amb la realitat: “Tu no surts al llibre”, se li diu en un moment donat. Coses de la memòria universal cinematogràfica i... homenatge de la casa a Mel Brooks! Uns canvis de registre difícils però ben resolts que arrodoneixen una obra complicada, molt documentada (potser massa i tot!), amb aires de documental que ens explica un món d’excessos personificat en un Lord Byron que va ser amic, amant i mentor de Shelley, del seu marit, de la seva germanastra. “Les pàgines del diari de Shelley sobre l’estiu a Suïssa van ser arrencades”, comenta l’autor, Cabezas. “Els episodis de l’estiu a Suïssa, n’estic segur, van anar molt més enllà de la bisexualitat o l’incest que suggerim a l’obra".