Darrere del monstre hi ha un professor, Victor Frankenstein.
I darrere del professor hi ha una dona, Mary Shelley, la novel·lista que a
principis del segle XIX va imaginar un mite que avui dia conviu en la cultura
popular amb l’home llop o el compte Dràcula. Felipe Cabezas, un dels
responsables al capdavant de la Sala Fènix, presenta un espectacle al voltant
de la figura de Shelley, del seu univers d’idees lliberals i noves mirades
femenines en un món, el cultural i literari, que d’entrada genera admiració i,
dubte, fascinació.

I és aquest entusiasme, entre l’homenatge i la
reivindicació, el que es respira a Mary Frankenstein Shelley, que combina el
teatre amb el cabaret –amb mestre de cerimònies inclòs-, la música en directe
(Joange), el llenguatge d’ombres i els titelles. És a dir, l’equip liderat per
Cabezas porta l’univers del romanticisme britànic a un terreny que dominen
perfectament i que els permet viatjar per les diferents escenes d’una manera
enginyosa i ben lligada.

L’eix de l’acció és la coneguda trobada del matrimoni
Shelley a la casa de Lord Byron a Ginebra l’any 1818. Una nit de pluja tot
jugant al saló principal Shelley va tenir la idea d’escriure una novel·la al
voltant d’un monstre fet de pedaços de cadàvers humans que cobrava vida,
evocant el mite de Prometeu. Com va anar aquella trobada, quins motius
personals la van portar a imaginar aquella història i com es va documentar per
dur-la a terme és el que veiem recreat a l’escenari de l Fènix amb un admirable
exercici de “fregolisme” dut a terme per Alba Valldaura, Elena Visus i Aleyda
Puerto i dirigit per Cabezas.

La dramatúrgia es mou sempre entre la documentació i, a
vegades, la llegenda, i deixa en evidència els mites i distorsions que al llarg
dels anys la cultura popular i les noves creacions han perpetrat en l’obra de
Shelley. Un espectacle que convida a descobrir encara més una de les figures clau
en la creació de l’imaginari cultural del gènere del terror.