La melodia del Cant de l’enyor de Lluís Llach i els plors d’una nena
en un camp de refugiats marquen l’inici de Maremar, el nou muntatge de
Dagoll Dagom en el qual la veterana companyia  deixa de banda la majestuositat de muntatges
anteriors per oferir una peça de format més petit on la dansa, la música i el
text trenquen amb la convenció del gènere musical.  

La dramatúrgia de Maremar se situa en el present d’un camp de
refugiats on s’explica Pèricles, príncep de Tir de William Shakespeare. L’adaptació
de les peripècies de l’heroi es planteja amb to de faula per fugir de la
depressió. Clàssica història d’aventures que, llàstima, en alguns moments cau
en cert pessebrisme estètic. (…) El veritable sentit de Maremar és mostrar la situació dels
milers de persones que fugen cada dia pel mediterrani, provocant la reflexió i
l’emoció sobre un exili de proporcions inhumanes. Aquí rau la força de
l’espectacle i només per això ja és recomanable, sobretot per al públic més
jove.

Escènicament cal posar de relleu dos elements perfectament  conjuntats. El primer,  la composició musical d’Andreu Gallén a partir
de l’obra de Llach, que arrossega cap a l’estranya bellesa ancestral de la veu
humana despullada, l’instrument més antic del món, només acompanyada de la
percussió de pocs instruments (cajón, violoncel o bateria) que evoquen les
sonoritats mediterrànies tant de la riba occidental com de l’oriental. (…) El segon,la coreografia d’Ariadna Peya, energia
i pulsió, i a moments convulsió davant els perills del viatge. Moviment magnètic
on la potència emergeix del grup amb plasticitat similar a obres com El rai de la Medusa. (…)

Intenció, contingut i posada en escena agafen
sentit gràcies a les interpretacions convincents d’uns actors i actrius a qui
cal felicitar sincerament. S’ha de destacar Mercè Martínez, veritable força de la
natura en gest i cant, i Roger Casamajor, Pèricles ben barrejat d’heroi valent
i home sensible, a més d’Elena Tarrats, descoberta interpretativa a L’ànec
salvatge i aquí gran talent com a cantant. (…)