Potser sí que a vol d’ocell sembla un Yasmina Reza, però, vinga, oblidem-ho: a ras de terra és un Jordi Casanovas en estat pur. Fem una prova: posem l’obra en cartellera sense desvelar el nom de l’autor. Obrim un concurs amb premi inclòs (una cervesa amb l’autor o autora, per exemple). El resultat seria sorprenent amb els noms estrangers contemporanis que arribarien a aparèixer. Vull dir amb això que «Mala broma» és una obra universal d’obligada traducció i d’exportació immediata.

 Si hi ha un dramaturg català contemporani que experimenta els revolts de tots els gèneres possibles, aquest és Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978). I si bé sempre ha acaronat la comèdia, no sempre ho ha fet amb un rerefons de tragèdia, d’intriga, d’humor i de capacitat d’arrossegar els espectadors en un remolí d’una manera tan evident com ho fa a «Mala broma». 

Cal dir també que el triangle actoral respon molt bé a la proposta que fa l’autor Jordi Casanovas i que assumeix amb encert la direcció de Marc Angelet. I no només això: tant Ernest Villegas, com Anna Sahun, com Òscar Muñoz —per cert, els tres personatges mantenen els noms de fonts reals— s’esplaien a fer evolucionar els seus clons en un tobogan de pujades i baixades que són les mateixes pujades i baixades que es veuen obligats a fer els espectadors.

¿Què hi passa? Doncs, de moment, aparenta que sigui tot molt de casa: un parell d’amics dels temps de l’Autònoma que es van fer populars a l’emissora de la Universitat, han fet camins diferents a la ratlla dels quaranta, un s’ha convertit en un showman cotitzat en un programa d’humor televisiu i l’altre, humorista casolà empedreït, s’ha encasellat de redactor en un diari de prestigi però manipulat pels poders econòmics i polítics. Entremig hi ha la parella d’aquest últim —tenen una filla petita—, que treballa en un hospital a l’àrea de transplantaments i recollida de donacions d’òrgans. Els tres queden, després de molt de temps, per sopar a casa. I la vetllada, que no arriba a ser un sopar, es converteix en una teràpia acarnissada a tres bandes. I fins aquí tot el que es pot dir. «Mala broma» és d’aquelles obres que requeriria que a la porta del teatre hi hagués un avís prohibint als espectadors de revelar res de la trama i, sobretot, del desenllaç.

 ¿Només comedia, doncs? No. Comèdia, drama, tragèdia, enveja, desconfiança, amor, humor, pederàstia, desigualtat de gènere, frustració, angoixa, xantatge i topall sobre fins on poden arribar segons quines bromes pesades… Una història molt rodona —nivell cinematogràfic, 90 minuts— amb final sorprenent —final de conte breu impactant que ho acaba capgirant tot— i on tenen l’oportunitat de lluir-s’hi els tres intèrprets, a la vegada que, dels tres, és l’actriu Anna Sahun qui s’hi dispara en un registre inusual en ella i ple d’atractiu i energia. (…)