Una peça que funciona molt bé més per la dinàmica coreogràfica que no pas una recerca conceptual real entorn el concepte d’espai. Si bé podríem dir que Guy Nader i María Campos han trobat una fórmula escènica que els funciona, no em sembla que sigui tan encertat reconèixer cap profunditat conceptual a la proposta.

Porser sigui per deformació professional, però comprometre’s amb un concepte tan abstracte i complex com és l’espai (o el temps i l’infinit en altres peçes), requereix un treball teòric molt més profund del que em va semblar veure a Made of Space.

Tot i així, cal reconèixer la feina ben feta, ja que la peça està molt cuidada en tots els detalls i els intéprets també molt acurats en tot l’engranatge milimètric del que formen part.