Amb
la complicitat d’Abel Folk, coproductor de l’obra amb Focus, Marta Buchaca i
companyia fan front al difícil repte de recollir un testimoni tan preuat com el
d’ ‘El crèdit’ (8 mesos en cartell i gairebé sempre amb el 100% d’aforament) .
Segurament no estarà en cartell tan de temps, però l’autora afila cada cop més
els diàlegs i les escenes de les seves obres. Fer riure no és fàcil, i a
‘Losers’ hi ha moments de bona comèdia -de to romàntic-. Els dos entranyables
perdedors que retrata l’obra, tan matussers emocionalment com incapaços de
traçar una existència amb un mínim de perspectives, exemplifiquen una generació
que s’apropa als quaranta amb tota la feina per fer. Alba Florejachs (la vis
còmica de la qual vam descobrir a ‘Demà serà un dia millor’) i Jordi Díaz els
fan propers, tot i el freakisme dels
personatges. Ella una mica bleda, acomplexada i enganxada al mòbil i a les
xarxes socials. Ell turmentat per una mare possessiva, acostumat a tirar
endavant amb una sabata i una espardenya, i ferit encara, per una recent
separació.

La
primera part és la de la coneixença a la botiga de mòbils on ell treballa. La
segona la de la convivència en un minúscul pis de 30 metres quadrats. En aquest
punt, la comèdia agafa, a estones, regust d’agredolç, i acaba desembocant en un
final un pel melindrós. Una mena d’acte d’empatia de l’autora cap a dos sers
patètics, que tenen, també, el seu dret a fer-se un racó. El final que,
probablement, espera un ampli sector del públic, sobretot ara que, qui més qui
menys, coneix de prop què són les estretors. Soc dels que pensa que a la
cartellera hi ha d’haver de tot, també comèdies romàntiques innòcues. Marta
Buchaca no ha amagat mai la seva inclinació pel teatre de vocació comercial, i
n’està començant a ser una experta.

Finalment,
comentar que la Villarroel ha optat per un escenari amb grada de dues bandes
com a signe distintiu. És una solució interessant en termes de proximitat del
públic. A vegades però, i un exemple és la funció que vaig presenciar, una de
les dues grades, quan  l’ intèrpret dona
l’esquena,  té dificultats per seguir alguns
diàlegs. Florejachs i Díaz n’ haurien de ser conscients.