Ponten Pie és una de les companyies de
“teatre per adults” que ha obert els braços als més petits sense abaixar el
llistó d’exigència i qualitat ni allunyar-se de la seva línia artística: un
llenguatge multidisciplinar a la recerca de nous formats que esdevé una
experiència insòlita i molt vivencial pel públic.

Nascuda el 2009, ha donat llum a
‘Copacabana’, un divertit espectacle gastronòmic de 360º que barreja cuina i
cabaret, i ‘Ârtica’, un poètic conte sobre els fils de la vida escenificat dins
una cabana a 6º de temperatura. Dos muntatges que, rebatejats amb els títols de
‘Petit Copacabana’ i ‘Ârtica en un conte’, ha adaptat per al públic familiar
amb una grata acollida.

A ‘Loo’, la seva darrera producció
estrenada –i coproduïda– el passat novembre al Festival El Més Petit de Tots,
redueix encara més l’edat dels espectadors cenyint-la a infants d’entre 2 i 5
anys. L’aposta ja ha estat avalada amb el Premi al millor espectacle infantil
de l’última Fira de Teatre de Titelles de Lleida i la selecció dins les
programacions oficials de La Mostra d’Igualada, el Festival MiniGrec i
FiraTàrrega.

Visual i sense text, se sustenta sobre
una prima capa argumental protagonitzada per aquest vent asiàtic càlid i sec
conegut com a Loo que bufa les tardes d’estiu al nord de l’Índia i el Pakistan.
En córrer en altes temperatures i baixes humitats deshidrata la vegetació i
resulta molt devastador. Aquí el veiem personificat en una noia que, als
matins, fa ballar les onades, es remulla al mar i juga amb els objectes amb què
l’obsequia l’aigua. Quan arriba la tarda, però, i amb la mateixa delicadesa,
passa a empènyer les dunes del desert atrapant els vaixells a la sorra. Al
capvespre rescata tot allò que s’ha entossudit a enterrar i, ja a la nit, cau
esgotada després d’una jornada que, inevitablement, repetirà l’endemà…

Probablement els menuts no comprendran
la història per si mateixos, però de ben segur que els estimularà els sentits i
la imaginació a través, sobretot, d’una deliciosa estètica tenyida de marrons i
blaus que fa voleiar teles i esmunyir grans de sorra melòdicament. Només cal
palpar el silenci i fixar-se en les cares i el desig que tenen de tocar la
sorra –petits bocins de suro– amb la mà per comprovar que queden plenament
hipnotitzats. El fet d’estar asseguts dins la mateixa escenografia –que evoca
un vaixell–, realça la proximitat i la immersió en aquesta poètica aventura que
els captiva durant 30 minuts.