Semblava una obra que no acabava d’arribar mai. Que s’estrenava, per la insistència del seu impulsor i director, més que pel resultat que pogués aconseguir. Ha resultat ser l’èxit de la temporada del Lliure de Gràcia del 2012/13. És molt encertat recuperar-la perquè cal que la vegin el màxim d’alumnes de secndària i la resta del públic adult.

Il·lustra, molt clarament, com d’agradable és sentir-se dins d’un grup que guanya força dins d’un institut. Quant de perillós és saber-se amb poder per fer i desfer i obviar les mínimes normes de respecte a l’altre (considerat inferior). L’obra pivota sobre un mestre (Eduard Farelo) que és proper al principi i que acaba glaçant amb la mirada al final. coincideix amb la temporada que l’actor també va estrenar un inquietant Poder absoluto, fent de jove polític idealista que, sota aquesta capa, amagava la
seva ànsia de poder. no es perdin l’oportunitat d’assistir a L’onada.
Ho agrairan, tot iacabar baldats per l’experiència psicològica d’aquell institut dels Estats Units dels anys 60…