L’actor Eduard Farelo, molt creïble, té un paper que evoluciona al ritme que l’experiment també evoluciona i que passa del tipus de professor afable, a qui tutegen els alumnes, bromista i admirat, al professor conductista, amb tics dictatorials, procliu a la violència i l’opressió, amb l’objectiu que el treball de camp o experiment pedagògic obtingui el millor resultat: el Poder de la Disciplina, el Poder de la Comunitat i el Poder de l’Acció, el triple lema que, acompanyat de símbols i gest de braç —que recorden qualsevol tipus de feixisme o fanatisme del bàndol que sigui— fa passar els alumnes des del que primer interpreten com si fos un joc a una seducció pel poder dels uns contra els altres, amb la idolatria per un líder, amb espionatge intern, acusacions falses o judicis d’expulsió d’algun dels membres del grup, amb una evidència de la fragilitat de la manipulació entre els col·lectius de joves en formació.