Hi va haver un temps, que sembla llunyà, que l’avui idolatrada Angélica Liddell carregava contra la injustícia social (‘Mi relación con la comida’, 2005) o contra els assassinats masclistes de Mèxic (‘La casa de la fuerza’, 2009). Ara el seu teatre viu més de portes endins, introspecció i elucubracions. Després de les expressives elegies a la mort dels seus pares, el seu nou espectacle torna al joc de la provocació que ja vam veure l’any passat a ‘The scarlet letter’, també per al Grec(…)

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ