Proliferen
les propostes escèniques que tenen lloc en espais singulars, no
convencionals… únics. El clown Toti Toronell n’ha creat un “a mida” artesanalment
per donar vida al Libel·lula, el petit teatret de fira, farcit de detalls i
altres curiositats, que s’aixopluga dins una magnífica carpa de circ vermella. L’escenografia
li ha valgut el Drac d’Or en aquesta categoria dels premis que atorga la Fira
de Teatre de Titelles de Lleida i que són deliberats per un jurat professional.

Toronell
se les arranja tot sol per fer-lo funcionar (no compta ni amb un tècnic!). Bé,
l’ajuden puntualment un autòmat i alguns espectadors que ell mateix convida a
participar. Vesteix amb un tratge dels d’abans i unes immenses sabates amb
possibilitats de claqué que explota agradablement. Des de l’acollida a les
portes de la carpa, fins al final de la funció, evidencia que és un bon
sapastre… i molt bona persona.

La
dramatúrgia va poc més enllà de la representació que es desenvolupa al
Libel·lula, mostrant-nos la manera de ser i fer del personatge, però amb això en
té suficient per sostenir el muntatge. Ja es veu a venir –i per això no pequem
de filtració– que en algun moment o altre premerà aquell botó on hi diu “no
tocar fins al final” (el misteri és quan i què passarà!) i que no tot sortirà
com estava previst, però se les empesca per oferir el millor a un públic que no
para de riure per més coneguts o essencialment quotidians que siguin els
números. Escenes com aquestes només s’aconsegueixen quan es conceben des de la
simplicitat i es resolen amb la gràcia i el talent de qui domina el terreny i sap
arreplegar amb astúcia les espontaneïtats que brinda l’espectador –beneïda
sigui la innocència dels petits i la vergonya dels més grans!

Per la poètica
que desprèn el Libel·lula, la tendresa del clown i el valor per les coses més senzilles
(des dels materials, als personatges i les situacions), Toronell es posa el
públic a la seva enorme butxaca. L’espectacle tot just s’ha estrenat a la Fira
de Titelles i encara pot ajustar certs instants que tobogantegen, però ho té
tot de cara per créixer i mantenir-se al capdamunt.