Toti Toronell és un artista inquiet que sempre està provant-se.  La seva capacitat de treballar amb la fusta s’equoipara amb el joc de deconstrucció del llenguatge, amb un joc de frases fetes que desarticula amb una facilitat exquisida. Doncs, ara, a Libél·lula evita la paraula i es liomita a actuar amb el gest i el somriure i, molt de tant en tant alguna paraula silenciada. El cert és que el millor públic que reacciona a les seves bromes és l’adult. Toronell vola més alt que la simple patacada i el gag fàcil de la caiguda. La canalla riu, pe`ro els seus pares, el doble. Segurament, la raó és que és un clown que mostra el seu posat més infantil des de la seva maduresa. I, aquesta contradicció, dóna molt bon resultat per a la sorpresa dels joves i adults. 

Segurament, en aquest espectacle encara toca massa tecles (obsessionat en ser un tastaolletes que vol incloure tot allò que construeix al taller en les seves llargues hores d’espera). Ha de nejetar un pèl més les accions i, si cal, allargar el comiat (ara sí parlat) en què desplega la seva simpatia natural, que convida a riallades ben sonores.