Un eixam septenari d’intèrprets dóna vida i fulgor a una insòlita peça de Sarah Ruhl que dibuixa una burgesia nordamericana de l’últim quart del segle XIX, amb unes senyores encotillades per rígides convencions socials i per la tirania secular de la trona, on tronava una predicació devastadora (catòlica o protestant), sempre disposada a emmanillar l’esperit dels seus fidels, preferentment dones. Tot plegat ha fet que les ànimes de càntir mai no hagin conegut l’orgasme o l’onanisme fins que l’invent d’Edison i el seu ús terapèutic miraculós els ho desvetlla, amb el concurs de la governanta afroamericana que els obre decisivament els ulls. El tractament científic de l’histerisme amb enginys elèctrics posa en qüestió els fonaments de les seves creences i conviccions mentre exhibeix la ignorància fomentada per la Contrareforma front als sabers ben precisos que s’expressaven al Speculum al foderi (s. XIV), un autèntic tractat de sexologia, el primer en llengua romànica (en català, vés per on!), que descriu per la menuda tot el que cal saber sobre el coit i el clímax, el desig i el semen femení, així com la utilitat del “gedomasí” o consolador, estri de pell importat del Pròxim Orient. Són primícies poc conegudes que evidencien una edat mitjana molt més agosarada del que hom s’imagina.

Tornant a la comèdia, Ruhl hi aboca diàlegs vibrants, hilarants, sobreixits d’humor, i Julio Manrique els fa glopejar en boca d’unes interpetacions d’úpa: espaterrants Carlota Olina i Mireia AIxalà (les senyores amb pruïges), esposa i pacient respectivament del metge/inventor, esplèndid Ivan Benet; Alba Florejachs la infermera conca que també experimentarà el còmplice tremolor; Pol López, un artista febril que s’enamora de la dida, exquisida Adeline Flaun…. Repartiment de luxe per a un “Joc del vibrador” (com resa el títol original) molt estimulant i divertit.