“La porta sempre està oberta per tú. Cada amic que necessita parlar és benvingut en qualsevol moment. Tinc menjar a la nevera, cafè, o infusions, el vi, les orelles per escoltar i les espatlles en què plorar”. No és frase de qui això escriu, però sí que es tracta d’un vell valor que s’està perdent, potser per culpa de la tecnología, ves a saber per què!

Potser per això cal enaltir encara més aquestes “Noies de Mossbank Road” cridades a ser ja mateix un dels grans èxits teatrals de la temporada. I és que certament ho té tot i, sent una història de dones, es pot extrapolar als dos sexes.

Ells són Di, Viv i Rose, es coneixen a la universitat i des del minut ú el públic ja s’identifica: aquella sang calenta dels 18 anys, les noves amistats, les ganes de menjar.se el món, Va, no em diguis que a tú no t’ha passat! I després, quan passen els anys, i es passa de les rialles a les llàgrimes (per mí la millor part de l’obra) ens seguim identificant amb aquells tres personatges que malgrat tot, segueixen trobant el seu Mossbank Road per reunir.se. Quina enveja, potser pensarà més d’un…”jo que vaig perdre tants bons amics pel camí, i en canvi elles….”!

Esplèndida obra amb una gran direcció de Sílvia Munt i sobretot –i per si algú tenia dubtes, aqui caiem de quatre potes– una superba interpretació de Marta Marco, Cristina Genebat i Clara Segura, en estat de gràcia. Amigues fora de l’escenari, ho transmeten també a dins per què, així és com hauriem de viure l’amistat, no us sembla?