Les bruixes de Salem atrapa tots els espectadors de la primera a la darrera filera de l’amfiteatre Grec amb una trama que evidencia la força de la por i l’abús de poder. Andrés Lima ha bastit una peça en què es connecta amb el públic donant referències al motiu pel qual Arthur Miller va voler escriure d’aquest fet històric. Que avui segueixi incomodant aquestes bruixes de Salem demostra que la seva lectura continua sent vàlida i necessària. El muntatge parteix d’un equip d’actors que hi aporten consistència i complexitat als seus personatges. Hi destaca la presència de Lluís Homar. Una altra vegada triomfa amb un material enrevessat però que el seu aplom el fa transparent com el vidre, fresc com l’aigua del riu. Torna a construir una catedral de paraules i emocions com ja havia fet a Terra baixa, L’art de la comèdia o El professor Bernhardi. L’obra no s’acaba en aquesta presència, ja que tots els personatges es despleguen eficaçment i servint la veritat esmunyedissa dels seus personatges i construint el fons de la postal, amb una energia ben afinada.

Miller escriu Les Bruixes de Salem com a mirall del procés de la caça dels comunistes en l’Amèrica de Mc Carthy. Avui, la caceria continua en alça, tot i que hagi sofisticat els seus mecanismes d’aillar els que atempten contra els interessos del Poder. Els personatges èpics i tràgics de Miller estan carregats de contradiccions: poden passar de defensar del blanc al negre en poca estona. En realitat es demostra “com els covards moren constantment, mentre que els valents ho fan només un cop” (com diu la tonada d’Apunto Shakespeare dels Amics de les Arts). En aquestes esquerdes de personatges llueixen les interpretacions de Nausicaa Bonnín, Anna Moliner, Nora Navas, Carme Sansa, Míriam Alamany, Borja Espinosa, Albert Prat, Miquel Gelabert, Carles Canut, Carles Martínez. Pel que fa a les noies que dansen i que esdevenen motiu d’execució excel3leixen pel seu treball d’acompanyament, de matís sonor i acolorit constant.