Completa el cicle Cicatrius, una entrevista fictícia entre dues bèsties de la comunicació: la realitzadora de cinema que va donar potència i projecció a Hitler i el nazisme i el presentador nord-americà, Johnny Carlson que també pateix una voluntat molt ambigua. En realitat, la peça ofereix dos miralls mirant-se frontalment, descobrint-se els angles menys decorosos. La peça està que aquests dos protagonistes complexos, contradictoris, brillants en el seu camp de la imatge i la oratòria no arriben ben enfocats, la peripècia de la gravació de l’entrevista  que dóna aire a  la trama  tapa el discurs, les reflexions d’uns personatges que viuen o han viscut de les ombres a les llums de l’èxit. 

Montse Guallar és una Leni prou misteriosa i de forta personalitat, que revela cops amagats per mirar de recuperar la seva dignitat, quan fa dècades que l’arraconen per la seva col·laboració amb el nazisme. Com que no el condemna obertament, tots els periodistes aspiren a aconseguir aquesta confessió per a gaudi del seu orgull. Ella es deixa provocar per trobar finançament als seus projectes cinematogràfics, molt allunyats d’aquella exaltació  del führer, dels anys 30 i principis dels 40. Sergi Mateu és el presentador, un showman, que vol fer-se simpàtic pero que, al darrere, de la seva simpatia, hi ha unabuidor i un cinisme notable. Peròo en l’obra no arriba a haver  uns paslamació d’aquests xocs de trens. Hi ha crit, enuigs i aturades a la gravació però no es percep el realisme d’aquests dos grans personatges. Sense aquesta credibilitat, tot s’esfondrà paulatinament.

El director Pavel Bsonek ha signat un ambiciós i voluntariós programa sobre la hisdtòria recent d’Europa, mirant molt atentament etapes historiques del nazisme La conferència de Wannsee, La nit de Helver i la capacitat per acomodar-se en un sistema comunista, que segueix premiant els buròcrates i castigant els que exigeixen llibertats i compartir cultura (Protesta). Aquesta peça de Havel ha coincidit, també recentment amb una altra del mateix autor, Vernissatge que, amb L’audiència també revelava la seva opressió dins d’un sistema que, aparentment, només volia defensar el poble (i que sovint es presenten en trilogia).

El teatre permet donar nous punts de vista a la història d’Europa. és imprescindible comprendre les injustícies històriques amb poblacions o grups concrets per redreçar el rumb. Sobretot, ara, que a Europa, sembla que es torna a respirar un cert aire de feixisme més pentinat (menys aparent, d’entrada, en les formes) i que és fa imprescindible que la població redreci i consolidi el seu compromís amb el progrés, la humanitat i la cooperació.