L’adaptació que Jordi Palet ha fet d’aquest conte de Michael Ende per a la companyia de Teatre al Detall té l’encert de fer una relectura de l’original per acabar elaborant un guió propi, molt poètic, molt teatral, amb tocs de gènere fantàstic, amb afegits d’humor, sense desvirtuar la intenció de l’autor i mantenint els personatges principals en un joc de teatre dins el teatre: el rei i la reina, pares desesperats perquè la seva filla Dormissona no hi ha manera que agafi el son i, esclar, el follet o geni que dóna raó al títol: l’Endrapasomnis.

Des del primer moment, els dos personatges narradors fugen del que seria l’estaticisme de la presentació del conte i es converteixen ja en dos personatges més: el Son i l’Insomni, la cara i la creu de qui dorm com un soc i de qui no pot agafar mai el son. Entremig, els malsons fan de les seves. I dels malsons es passa al gruix del conte d’Ende, no pas explicat, repeteixo, sinó representat amb varietat de recursos, des de la multiplicació de personatges fins a la mobilitat de diversos elements, centrats en una escenografia d’un gran llit tancat en paral·lel, desmuntable en dos, capaç de convertir-se en un veler o en un saló del tron de recepció reial.

En aquest espectacle, qualsevol petit objecte de l’atrezzo té la seva justificació: pantalles de llum que fan de corona, de far, de punt d’il·luminació o coixins, llençols i edredons que es poden transformar en capes reials, mantells de savis i impostors, o vestimentes dels diversos personatges. Una maleta de viatge, una nevada fantasiosa amb vol de plomes, una nit al ras del desert nevat i l’aparició de l’Endrapasomnis, un titella “unicap” il·luminat que, com que només es pot alimentar dels malsons dels altres, es presenta com el remei més eficaç que busca per tot el món el rei del conte per resoldre la mala jeia de la princesa Dormissona, un altre dels titelles del muntatge que es deuen a la mà artesana de l’actriu Txell Botey. (…)