Basada
en un conte de Michael Ende, l’Endrapasomnis ens explica com un rei i
una reina estan força preocupats per un problema que té la seva petita
filla Dormisona: no pot dormir de cap de les maneres. Plegats buscaran
la solució, fins que el rei decideix anar pel món per trobar una forma
de què la seva filla pugui dormir, costi el que costi, fins que,
inesperadament, troba un simpàtic personatge anomenat Endrapasomnis.

En
realitat, el fet que pares i filla pertanyin a la reialesa, és el més
intranscendent de tot plegat. Des del tercer minut de l’obra, el que
veiem és a un pare i una mare preocupats pels problemes de la seva
petita filla, i buscant una solució. Txell Botey i Xavi Idàñez, els dos
intèrprets de la part teatral i de facto, els dos membres de Teatre al
Detall, interpreten aquesta humana història, amb ràfegues d’un humor
fantàstic i extravertit, que s’encomana a petits i grans, i farcit de
moments de teatre dins del teatre. En altres, però, baixa una mica el
ritme, i volent llençar un missatge als adults assistents, es troben amb
que els més petits desconnecten, no tant pel que es diu, sinó per com
es diu, ja que el llenguatge és una mica complicat i els conceptes se’ls
escapen. Era l’estrena, i el moment per confrontar el treball dels
assaigs amb el públic, que va aplaudir amb força la proposta, que és una
molt bona història, a la qual caldrà donar uns bons acabats, i que
segur que funciona de meravella. Acompanyant-los, 4 músics de la Tresca i
la Verdesca, que donen el to luxós, i l’ambientació sonora, fent la
música i les cançons en directe. Ens informen, però, que tindrà una
versió amb música enregistrada, per a fer-lo assequible a tots els
circuits i butxaques. Un encert, perquè aquest espectacle, molt ben
il·luminat i actuat, amb una esplèndida producció -amb dos llits que es
separen i s’ajunten quan convé- i uns vestuaris brillants, està basada
en un magnífic conte (sempre insistiré en què els espectacles han de
basar-se en una bona història), i té, malgrat ser interpretat per dos
actors, aires de gran muntatge, que pot omplir, per exemple, un Ateneu
d’Igualada sense cap problema.