És un petit privilegi. Un joc. Un poema. Un viatge iniciàtic. Una radiografia de les pors dels pares (el dels malsons dels fills) que es resol amb un joc musical que, ja per sí sol, és una meravella. La companyia Teatre al detall, recupera una escenografia que es plega i desplega, artilugis de ferro que es converteixen en els capçals del llit, en un skyline del país de la Bonason. També el vestuari, aparentment tant senzill, permet moltes possibilitats i es despleguen fins a l’extrem. És el seu espectacle familiar més ambiciós i, afortunadament, és el més ben aconseguit. 

Diu que parteix d’un llibre de Michael Ende però el joc dramatúrgics inclou metges que diagnostiquen barbitúrics a la canalla, o un sospitós Estivillson que, com a mètode, recomana deixar plorar els fills sols a l’habitació. Els dos actors despleguen sensibilitat en manipular la “princesa” que no pot dormir i es transformen transformats en coixins de mil colors i en uns cobrellits quasi màgics. La llum és un personatge, com ho són les ombres pels malsons. Tot roda bé i amb una complicitat evident amb els músics que s’ho passen bé cantant i escoltant la peripècia d’aquest rei de la Bonason i que prova que la filla aconsegueixi descansar abans d’emmalaltir. 

Excepcional.