Cent trenta anys de
la història dels Estats Units i tres generacions de la nissaga d´una família, passen
pel sobri entaulat-escenari de la Sala Villarroel. Una historia explicada-narrada-interpretada
per sis magnífics interprets, Santi
Ricart-Oscar Muñoz-Jordi Rico-David Vert-Jacob Torres-Rubén de Eguía, que
t´enganxa des del primer moment, en un treball actoral exhaustiu, adrenalínic
que té la paraula com a medi principal d´expressió, però també el ritme i
l´expressió corporal. Un text molt afinat del dramaturg Stefano Massi (Florència-Firenze, 1975), l´autor del també notable
tex, Dora no reeducable, acuradament traduït
per Carles Fernández Giua, i dirigit
amb nervi i convicció pel director també italià, però format en part a
Barcelona, Roberto Romei
(Florència-Firenze, 1967). Dos hores i quaranta minuts, dividides en dos actes,
el primer d´hora i mitja, amb un entremig de no més de vint minuts. Magistral
la forma com expressen escenicament la mort de cada personatge, descalçant-se i
deixant caure al buit l´americana. Els patriarques de la saga continuen a l´escèna
vivint des d´un limbe presencial les peripècies dels seus fills i nets. Així
Santi Ricart-Henry (mort el 1855), Oscar Múñoz-Emanuel (mort el 1871), Jordi
Rico-Mayer (mort el 1897), els pioners, i més endavant David Vert-l´arrollador Philip
(mort el 1947), Jacob Torres-el díscol-governador-Herbert (mort el 1963), i Rubén
de Eguía-Robert (mort el 1969),  son
presents fins les darreres convulsions de l´empresa en mans dels seus cobdíciosos
i impersonals continuadors.

Un fresc històric des
de l´arribada dels emigrants germans Lehman a Estats Units (1850), el seu
creixement i diversificació com a empresa, fins a la fallida de Lehman Brothers
Holdings Inc (2008), que ens ha arrastrat a l´actual cris financera mundial.
Des d´aquells pioners, fermament lligats a les seves tradicions i principis,
que comerciaven amb productes tangibles (vestits, cotó, cafe, ferrocarrils..),
fins els hereters impersonals creadors de xarxes d´empreses a la recerca de
continus beneficis, comerciant amb interessos de diners-fum.

L´eterna lluita,
multiplicada perillosament en el món actual, entre els creadors-emprenedors-empresaris
que creen empreses tangibles que donen treball i ofici a múltiples ciutadans i
els especuladors que busquen sense cap escrúpol grans beneficis per a uns pocs.
El diner productiu i el diner especulatiu. Els beneficis lícits i humanitzats i
els beneficis foscos i deshumanitzats.  

Els Lehman Brothers

Alemanys d´origen
jueu i d´arrelades conviccions religioses, els tres germans Lehman, fills d´un
comerciant de bestiar establert a Baviera, varen anar emigrant a Estats Units a
mitjans del segle XIX. El 1844 arribava el germà gran Henry, i es va establir a
la ciutat de Montgomery (Alabama), fundada el 1816 i que vivia un període d´expansió
tenint la seva principal riquesa en els nombrosos camps de cotó. El 1847, arribaren
Emanuel i Mayer, el germà petit que amb el temps es convertiria en un dels cervells
més privilegiats de la família. El 1850, varen obrir una modesta botiga de
venda de teixits que varen anar ampliant al mercat de matèries primes. Desprès
del gran incendi que va arrasar les plantacions, varen admetre pagaments en cotó
en brut que ells venien desprès als industrials del nord. Es convertiren en
intermediaris. El 1858, ja varen obrir una sucursal a Nova Yok, on varen
participar activament en la creació del Mercat del Cotó (1884). La seva
habilitat i unió els va permetre superar la Guerra Civil a Estats Units
(1861-65) i anar convertint-se en una companyia de serveis financers, un banc,
que amb sentit de futur va invertir profitosament també en el camp del cafè i
dels ferrocarrils. A la mort de Henry, el germà gran, Emanuel i Mayer van
prendre el relleu engrandint el llegat i posteriorment varen ser els fills qui
també varen anar expandint l´empresa, treien profit de la primera guerra
mundial, superant la crisi de Wall Street del 1929, invertint en vehicles i
entrant al mercat de la ràdio i la televisió, aconseguint novament profit de la
Segona Guerra Mundial i fins i tot de la carrera espaial per a la conquesta de
la Lluna. Amb la globalització les noves generacions immerses en el
neoliberalisme salvatge varen anar creixent dins la selva financera amb cobdícia
temerària fins fer fallida el 2008 i arrastrar amb la seva caiguda el sistema
financer mundial en la pitjor crisi de la historia.

Text: [email protected]