Que res destorbi la pau, la poesia, la placidesa, la suavitat, la tendresa.

Marie Bourgeois i Yoan Borgeoise posen els cossos en moviments flonjos, de vegades imperceptibles.

Els fan volar com si d’un ocell que tot just acaba de trencar la closca, es tractés.

Caminen, en cercles, i sovint no es troben. Esperen i, tot i això, encara no són on els esperen.

La cantant Claire Pommet, Pomme, és poetessa, és música i compositora, i té una veu deliciosa.

I la coreografia dels Borgeoise enlaira uns cossos que són a terra, i en girar, se sostenen per la força centrífuga.

Aparentment sense esforç, les ballarines, totes dones i diverses, es mouen i s’aturen, un cop i un altre.

Sota la volta celeste, sota la volta de focus, sota la música que envolta i amb el voltar de la plataforma, Le petite cirque és una petit bijou, que brilla amb un munt de petites i grans peces escèniques.

Amb un manipulador d’objectes fílmics que projecten joguines i maquetes petites, i les fan grans a ulls de l’espectador (tot i que en el Teatre Grec no es vegi bé des de tots els seients).

Amb un quartet de corda, també femení, que transporta els sentits a aquell lloc que la música fa de manera, de vegades, incomprensible.

Un espectacle de dansa i circ, en què les coreografies i les acrobàcies graviten al so d’una música melòdica, clàssica i de vegades electrònica.

Un elenc pluridisciplinari, al voltant i dins una pista de circ, o dins una pel·lícula de cinema, dins la mateixa bobina, rodona, i que suaument floten, s’enlairen i se sostenen entre elles o amb ginys (algun un xic feixuc). Cerquen un punt de suport per volar, per moure un món que transmet emocions intangibles.

El disc “Saisons” va néixer la primavera de l’any passat, el 22 de març. I en dotze temes/poemes, recorre tot un any amb les seves estacions. És un disc molt especial com ho és l’espectacle amb què ha inaugurat el Festival Grec Letícia Martín. Un espectacle tranquil, dolç i controlat. Serà una manera, aquesta, de gestionar i treballar? Benvinguda!