Pea Grean Boat signa un espai atractiu en el format gran de L’arbre de les sabates. Els titelles, els tres àmbits de representació (sigui sobre una tarima inclinada, sobre una barra a mitja alçada o en ombres xineses en el plafó del fons) i la manera tendra de manipular-los és molt positiva. Però hi ha un problema de pes amb la història que pretenen explicar. N’hi hauria prou, en tot cas, en explicar la història de Tim que persegueix una sabata vermella que ha anat volant a un arbre misteriós que concedeix desigs. Però s’han proposat entrar la historia de Tom que també perd les sabates per culpa de les onades de la platja i que se suposa que Tim, el seu amic li ajudarà a recuperar-les fent ús altre cop de l’arbre màgic. Però la peça (si més no el que es va veure diumenge al matí a Igualada) s’acaba amb un no final. Que podria ser vàlid si plantegés un interrogant però queda en un fosc que, ni tant sols, ningú preveu.