Ombres i objectes quotidians animats
es combinen amb titelles més tradicionals per explicar un conte. Es tracta
d’una fusió de tècniques força habitual en el món del teatre d’objectes. L’arbre de les sabates té les seves
arrels en un conte tradicional xipriota; modificat i actualitzat en alguns
detalls, conserva els elements més significatius d’una mil·lenària tradició: el
trànsit en la consecució d’un desig, les indicacions d’un savi, les proves que
s’hauran de superar… La plasmació escènica és d’una estètica molt depurada i
la manipulació dels objectes/personatges té una admirable qualitat tècnica.
Malgrat això, aquesta versió de “gran format” que s’estrenava a la
Mostra presenta alguns inconvenients: un espai escènic massa gran tant per la
naturalesa intimista del conte com per al públic a qui va dirigit (3-9 anys) i
la llunyania d’aquest públic que dificulta la necessària interrelació amb els
personatges. És possible que la versió “petit format” d’aquest
espectacle aconsegueixi encisar a grans i petits, al Mercantil d’Igualada
l’encís s’escola per passadissos i amfiteatre.