El que ha fet Xirriquiteula Teatre amb ‘Laika’
és admirable. Recrear la trista/èpica gesta de la gossa més famosa del món amb
un treball artístic i tècnic complex que no deixa l’ànima de banda.

Laika va ser el primer ésser viu en orbitar al voltant de
la Terra, sí, però només durant unes quatre hores, perquè va morir poc després.
De fet, més enllà de la crònica, la companyia dedica l’espectacle “als animals
sacrificats pel procés de la història” reobrint el perenne debat sobre el maltractament
animal en pro dels avanços científics i tecnològics.

En un escenari blanc, gelat i impecablement endreçat i
esterilitzat com el laboratori de Moscou en què el 1957 els soviètics van
maquinar l’operativa per enviar la gosseta a l’espai, Xirriquiteula utilitza
llanternes, retroprojectors, collage,
titelles i gest per explicar un bocí de la història de la humanitat. Amb
llicències argumentals que aporten proximitat i connecten amb els més petits
(recomanada a partir de 6 anys) i, alhora, amb el rigor de la documentació de l’època.
No hi falta la nau Spútnik ni la mítica melodia de ‘2001: Una odissea de l’espai’ de
Stanley Kubrick (composta per Richard Strauss), però no peca de tòpics. És
imaginativa en el relat –que oxigena amb suspens i tocs de clown– i innovadora
en el format –que exigeix un alt grau de coordinació dels actors, que són tècnics
“a vista” i al mateix temps manipuladors.  

Sembla que, a poc a poc, les arts escèniques per a tots els
públics incorporen tècniques que fins ara quedaven més reservades a propostes
poc convencionals, com per exemple les d’Agrupación Señor Serrano (vídeo en
directe, objectes, maquetes, performance….).
Una obertura que veiem a ‘Laika’ com a la també recentment estrenada ‘Kàtia’ de
Ka Teatre, igualment programada a La Mostra d’Igualada i amb Rússia com a teló
de fons. I n’hi ha i n’hi haurà més.