Enric
Ases dirigeix amb molt d’encert una història probable que captiva per la seva
senzillesa i entendreix per la seva versemblança. Amb més de 25 anys a les
espatlles, els de Xirriquiteula expliquen una història inventada i, casi sense
paraules, ens fan passejar pels carrers de Moscou i endinsar-nos en els seus laboratoris
i tallers científics dels anys cinquanta. La combinació de titelles, actors i
projeccions té uns resultats notables. La gossa Laika ha passat a la història
com el primer ésser viu que va anar a l’espai. El 1957, en plena Guerra Freda,
la URSS va llançar l’Sputnik a l’espai exterior, el coet portava la gossa
Laika. La Cia. Xirriquiteula Teatre s’ha preguntat qui era aquesta gossa abans
d’esdevenir mundialment famosa. La protagonista, la gossa/titella, és captada
per seguir l’entrenament que l’haurà de conduir a l’Sputnik. Durant aquest
temps, Laika establirà vincles afectius amb l’equip veterinari i, en especial,
amb la cap de servei. De les primeres entremaliadures al moment del comiat, la
perspectiva de la veterinària canviarà. Laika esdevé una preciosa història
d’afectes capaç d’encisar a tota mena de públics. Però més enllà de la
història, hi ha una resolució escènica brillant amb pocs elements molt ben
jugats. Cap al final, es posa en marxa tot un joc teatral de persecucions i
amagatalls escènicament ben solucionats. El trepidant joc d’embolics que
captiva als espectadors acaba fent brollar l’emoció. Laika és, sens dubte, una
modesta versió de la Història que val la pena conèixer.