CRÍTIQUES

VALORACIÓ
10
Imaginativa i encertada escenificació d´un fet històric.
Publicat el: 12 de juliol de 2018
CRÍTiCA: Laika
Imaginativa i molt
encertada escenificació d´un fet històric.
Laika va ser una gossa que va passar
a la historia i a la mitología popular. Va ser el primer esser viu que va
orbitar al voltant de la terra. L´Unió Soviètica i els Estats Units, els dos
blocs hegemònics sorgits de la Segona Guerra Mundial, havien iniciat la guerra
freda i es disputaven el lideratge de la carrera espaial. L Unió Soviètica es va avançar amb els
primers coets Sputniks i amb el primer llançament d´un animal viu a l´espai (novembre
de l´any 1957), i més endavant amb el del primer astronauta, Yuri Gagarin (12
d´abril del 1961). Els Estats Units amb l´ arribada de l´ home a la lluna els
hi van prendre l´ iniciativa (Neil Armstrong, el 21 de juliol del 1969).
Partint d´ aquests
fets històrics Xirriquiteula Teatre
aconsegueix un meritori i visual i conceptualment brillant espectacle per a tots
els públics (a partir de 6 anys). La gossa Laika és la protagonista, encarnada per
una titella a escala natural. Coneixem la seva història des de que va ser
trobada vagant pels carrers gelats de Moscou i traslladada als laboratoris
espaials, fins el seu tràgic final al no està previst el seu retorn a la terra.
En mig de l´insensibil.litat dels científics preocupats sols pels resultats
finals, hi ha una doctora que s´ enamora de la gossa i coneixedora del seu
tràgic destí intenta inútilment salvar-la.
La posta en escena
està concebuda amb una veu en off i dos actors i una actriu que es desdoblen en
els diferents personatges dins d´un joc sense paraules o millor dit amb una
divertida articulació d´un rus inventat. Un enginyós joc de transparències
manipul.lades a la vista des de dos projectors i projectades, primer sobre una
panel semicircular i desprès sobre els panels que hàbilment van transformant
els espais on transcorre l´acció.
Amb un ritme quasi bé
cinematogràfic aconsegueix brillants seqüències d´una notable força visual
(l´inici amb la projecció de l´espai sideral acompanyat, imprescindible des del
2001, una odisea de l´espai, de
l´overtura d´Així va parlar Zaratustra
de Richard Strauss; la divertida coreografia mímica dels científics elucubrant
les seves teories a la pissarra; la dinàmica i del tot ben resolta persecució;
el llançament del Sputnik 2…).
Molt ben resoltes
també les imatges que ens retreuen a l´ estètica de la propaganda soviètica dels
anys 50, les imatges històriques de Kruschev, Kennedy i diferents moments
característics d´aquella epoca. Amb encert també deixa la pregunta per a la
reflexió, “fins a quin punt és licit
l´utilització i el sacrifici d´essers vius en les experimentacions científiques?”,
sense jutjar i sense jugar a donar respostes fàcils, falses i demagògiques. No
es pot oblidar que gràcies al sacrifici de molts animals en successius
experiments, la tecnologia, la medicina, les ciències han aconseguit grans
avanços que han permès salvar moltíssimes vides humanes.
Un altre encert
d´aquest muntatge és la documentada exposició (Laika, l´exposició) que l´acompanya i que es podrà veure i seguir
als vestíbuls dels teatres on es representi i que està molt ben resumida en un magnífic
i ben pensat tríptic. Una magnífica ocasió per aprendre de l´ història recent i
per conversar pares, fills i avis.
La creació, la dramatúrgia
(creació col.lectiva) i l´actuació compta amb Enric Cases (que a més asumeix la dirección artística), Marc Costa (escenografía i attrezzo), Christian Olivé (projeccions), Daniel Carreras (il.luminació i espai sonor)
i Iolanda Llansó (vestuari i
utillatge i veu en off). Destacar també la música original d´Albert Joan i els efectes sonors d´Edgar Vidal-Vidal 2FX), molt ben acoblats
amb l´acció escènica.
Aquest espectacle ha
estat creat i produit per Xirriquiteula Teatre-Obsidiana Acompanyament Artístic,
i ha rebut el suport del Museu de
Badalona i del Grec 2018 Festival de Barcelona.
A la recent Fira de
Titelles de Lleida (mes de maig), va obtenir els guardons Premi Drac d´Or a la millor escenografía i Drac d´Or del jurat infantil.
Xirriquiteula Teatre més de 25 anys de creativitat
Va néixer a Badalona
el 1985, amb una constant vocació d´experimentació i de recerca de nous camins
escènics. Més de vint muntatges (sala i exterior), contemplen una creixent
trajectòria, amb espectacles especialment destacables com Els contes de Grimm (1994-Premi Generalitat a la millor companyia jove),
Contes del Cel (premi millor direcció
a la Feria Europea de Teatro para Niños y Jovenes-FETEN-2002), Papirus
(Premi millor espectàcle i millor direcció-FETEN-2005), A tempo! (2006) i Per un instant (2012), realitzats conjuntament amb el grup musical
La Tresca i la Verdesca, Animalades (1998),
Nòmades (2000), Girafes (2003) i Perkus (2005).
Han actuat quasi bé
per tota Europa i en països de l´Orient mitjà, Àsia, Àfrica i Llatinoamerica. En
data recent han creat Obsidiana
Acompanyament d´Artistes, una plataforma de difusió d´espectacles d´indubtable
interès i que no tenen opcions de ser el suficientment coneguts (l´obsidiana negra és una pedra que
té les propietas de desvetllar allò que està ocult).
www.xirriquiteula.com y www.obsidiana.cat
Laika,
més enllà de la vida un mite terraqui a l´espai
Qui escriu aquestes línees
tenia 7 anys, edat suficient per ser conscient i recordar-ho, quan va viure
l´emoció col.lectiva arreu del món de saber i escoltar a la gossa Laika
orbitant al voltant de la Terra. Des de llavors cada vegada que es mira el cel,
el record de la Laika hi és present. Va morir ofegada pel calor, però va obrir
el camí d´altres animals que si varen poder tornar sans i estalvis desprès de
viure la seva particular odissea espaial.
Laika ha estat la
protagonista de molts llibres (reals i de ficció), de segells, de pòsters, de
còmics, de pel.lícules i video-clips) i inclús ha inspirat molts temes musicals
i cançons (destacar sols a Espanya, la cançó homònima dins del disc de Mecano-Descanso dominical, també al disc Multivers d´Antonio Arias i el tema Laika se´n va del grup Massacre on
relata el viatge des del punt de vista de la gossa. Destacar especialment dins
d eles moltes versions de grups estrangers, la cançó Laika, Laika del grup de rock simfònic alemany C.C.C.P, àlbum
Cosmos-1996, que comptava amb l´acompanyament dels famosos Cors de l´Exercit
Rus. Tot ho trobareu amb una mica d´habil.litat a You tube.
Laika segueix sent el
nom inspirador de molts projectes de diversa indol i molts pares li han posat
el seu nom a les filles recordant a aquesta involuntària heroïna de l´espai, la
cosmonauta més fotografiada i recordada de la història.
Text
: [email protected]
Afegitó : Per tots
els interessats en el tema hi ha forces documentals (consulteu “Sant” You Tube)
i amb un tema molt similar, sols que protagonitzat per un ximpanzé i dins dels
experiments militars (molt més discutibles) de l´exercit d´Estats Units, us
aconsellem la pel.lícula Proyecto X,
protagonitzada per Mathew Broderick i Helen Hunt i dirigida per Jonathan Kaplan
el 1987. La trobareu en DVD. Atenció, no confondre amb una comedia estadounidenca
del mateix títol i de recent producció (2012).
CRÍTIQUES RELACIONADES / Laika
TÍTOL CRÍTiCA: Artesanos de la emoción
PER: Imma Fernández

Per abraçar
Per transformar
VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Teatre documental per a totes les edats
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Transparències magnètiques
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: La història de la gossa que va fer Història
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: La rebotiga de la història
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
7