CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
El partit del mil·lenni
Publicat el: 18 de setembre de 2015
CRÍTiCA: La Partida
No és la primera
vegada que futbol i dansa van del bracet en un mateix espectacle. De fet, el
futbol ha arribat a unes fites que bé es podria llegir com una gran
coreografia. Però La Partida vol anar
més enllà. Es planteja un partit de futbol sala en el que s’enfronten un equip
femení i un equip masculí. No hi falta cap detall: vestuari ad hoc, equip arbitral, banda de música
i cor (animadors), afició… L’espectacle s’inicia amb las presentacions dels
equips i el conjunt arbitral, sonen els himnes, es sorteja el camp… S’inicia
el partit i, contra tot pronòstic, els jugadors es lliuren a una magnífica
exhibició d’habilitats: els nois controlen la pilota, la retenen amb tocs
consecutius, fan acrobàcies i equilibris. Les noies per la seva banda inicien un
atac dansat sense arribar a tocar els seus contrincants. Aviat tindrem clar que
no es tracta de jugar a futbol sinó d’un altre tipus de batalla: potser d’una
simbòlica escenificació de la guerra de sexes. La informació que ens arriba
d’una speaker en off ho corrobora. L’analogia, malgrat la obvietat, no deixa de
tenir força i la popularitat del futbol contribueix a facilitar-ne la lectura.
Fi de la primera part: 1-0 a favor dels blancs (els nois). Una mitja part
amenitzada pels músics i l’afició, en la que passen coses. En la segona, es fa
evident la guerra de sexes: la lluita de les noies per “ser”, per “ser-hi”,
malgrat tot. Els tòpics de la condició femenina es fan visibles des d’una
perspectiva simbòlica: el paper de la dona com a procreadora, els maltractaments,
la cosificació… L’espectacle, de contundent i coherent aspecte estètic,
depassa l’entreteniment per entrar en el terreny de la vindicació feminista. La Partida és un espectacle gran, pel
seu format i per la implicació de diferents col·lectius en la seva confecció; i
és també un gran espectacle en la seva concepció i en la seva posada en escena
solcada de tocs d’humor com -per posar un sol exemple- el “solo” clàssic de
l’àrbitre. El final del partit arriba amb una “apoteosi” de revista però “la
partida” no ha acabat, la pilota ha sortit d’escena!
CRÍTIQUES RELACIONADES / La Partida
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Montse Otzet

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Montse Otzet

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Beautiful as dance can be, is it really any match for the beautiful game?
PER: Clàudia Brufau

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Saber competir amb l’enemic, compartir amb el contrincant
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El futbol com a metàfora social
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACiÓ
7